TAG | zeladoracaragola

May/15

12

DIMARTS 12 de maig, DIA INTERNACIONAL D’INFERMERIA

…avui ha estat un altre pic dels dies a UCIP, en que trobes alló que llegires un dia abans al diari, desastres dels que fan rugir el cor al seu redol i ningú ho sent i a tu te sorda per dins. Sempre commou e impressiona, famílies a les que unes hores, els hi han canviat la vida… La seva colpidora fortalesa, mesclada a parts iguals amb la desesperació mes pregona, sempre, passen els anys i com no, impressiona…
El dia internacional d’infermeria, celebrar devora el dol que ens envolta, ens obliga a ser discretes, quasi intimes amb les infermeres a las que felicitem. Elles que no tenen quasi espai per pensar al dia a dia, sinó actuar diligentment sempre amb els millors resultats possibles com a única fita prioritària, amorosos la gran majoria, cuidadores ells i elles professionals de primera línea de batalla. Un deu de persones, amb les que crec se pot dir, gairebé tots passarem qualque estona. Ma mare fou infermera de guerra amb 20 anys i directora d’un hospital a partir dels 30 fins jubilar-se, estimo l’esperit dels infermers i les infermeres, gracies bona gent!!! Molt d’anys!
Al migdia, al tren tornant cap a casa, devora jo una al•loteta jove venia de la UIB. Li deia a un noi… Estic estudiant infermeria, fins fa poc eren 3 anys, desprès del plà Bolonia son 4. Ara no podem catejar, o haure de pagar el doble l’any proper… La observava i la imaginava amb la seva bata, he pensat… Si aprova, dintre de poc probablement farem feina amb ella!

Leo Bordas.

· ·

Mar/15

2

Zeladora hipnotitzadora

La menuda de 14 mesos està amb careta d’ensurt, ben a punt d’esclatar a plorar, en mans de les professionals que l’han apartat de la Mami per extreure mostra de sang. Els meus primers passos sembla que poden ser el detonant perquè esclatin els plors, així que ràpidament un pas i mig enrere! Sens mirar-la, mentalment, li deman permís per, si puc, ajudar-la. Sembla que m’ha sentit, en tornar a mirar-la no s’espanta i té interès pel cuc que m’acompanya… Li agrada la cançó que li cant i em comença un escaneig des de les sabates fins al barret. Les professionals fan la seva, el cuc que està fet de bolles transparents (farcides de bolletes de colors) s’estira i acurça, la te ben atrapada! La infermera es queixa de què sols te ombres, va a picar-la i just, just en el moment, el cuc es plega i desplega! Alguna cosa ha passat, però tan ràpid… I tot torna a ser com abans, la dolça musiqueta, la cuca que belluga endavant i enrere amb el seu sorollet. Les professionals agraïdes i sorpreses comenten: l’has hipnotitzat! Jejeje

· ·

Mar/13

19

Pildorin està d’estrena!

Pildorin està neguitós, estrena vestuari i la rigidesa de la roba nova no és per a ell. Ell se sent còmode quan la roba va impregnada de belles batalles de la vida quotidiana.
Poc a poc, amb les floretes que li tira Caragola, es va sentint guapo dins el vestit colorit de Alhoa (l’empresa que bonament l’apadrina) amb l’extraordinari barret de copa, ple de números, la super megaelegant corbata… Basta de xerrameca, comença la funció!
Una habitació darrera l’altre, els pallassos transformen l’espai. L’avorriment es converteix en diversió, els plors en rialles, el neguit del nadó troba el son amb les dolces cançons…
De sobte el vestit nou de Pildorin, concretament el barret de copa, pren el protagonisme.
Pildorin es disposa per fer meravellar un petit avorrit, amb els seus equilibris.
“Lo mai vist!” anuncia Caragola.
Pildorín es posa un bastonet al nas per mirar de realitzar un exercici d’equilibri, però malauradament li cau davall el llit. Per més que s’esforça Pildorin, un cop i un altre el barret xoca amb el llit que l’impedeix apropar-se.
Caragola veu clar com ho ha de fer i no para de donar ordres a en Pildorin, el nin i el pare s’esclaten de rialles! Finalment, una coça ben donada fa sortir de davall el llit el pal i permet a Pildorin recuperar-lo i, fent l’equilibri, parteix amb la Caragola mes contents que unes pasqües…

· · ·

Mar/13

18

Lo mejor que le puede pasar a un payaso.

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín o más pequeñito Pi. Estaba esta vez  con la Celadora Doctora Caragola cantando por los pasillos de Son Espases pediátrica de la planta B y  jugando con las pompas mágicas de Caracola, de hombro a hombro y tiro porque me toca, salta en la cabeza y explota. El pececito del lazo de la cabeza de Caracola está buceando entre el jabón.

Al final del pasillo cogidos de la mano, ahí están!! Alberto y su mami, con su gigante sonrisa en la cara (la semana pasada el nene estaba en la Uci). Nosotros también sonreimos, jugamos con Alberto que se ríe y sobre todo está feliz. Entre las burbujas flotan sonrisas, las suyas y las nuestras.

Lo mejor que le puede pasar a un payaso: ver a un niño recuperado.

· · ·

Dic/12

21

EL VENDAVAL PER PILDORIN I CARAGOLA

SON ESPASES  5/11/2012

El menut fa cara de pam i mig. La seva expressió i la exposició de cotxos que te estesos a la tauleta ens mostren un petit consentit i un xic mal carat aficionat a l’automobilisme, acompanyat de la mami i la padrina. Les bromes de Pildorín i Caragola el deixen indiferent mostrant un costat desagradable, de “sobrat”. Quan ens mostra el cotxe màgic, Caragola li ofereix mostrar-li la seva capseta màgica, el petit accepta.
Mostra la capseta i al interior… Apareix un petit paraigües! Caragola conta que li sortí en el conte de la Mary Poppins quan era petita i el guarda com gran tresor. El nin no coneix la Mary Poppins. En un intent de presentació del personatge, els dos pallassos s’esforcen cantussejant les cançons de l’espectacle. El petit comença a gaudir de la companyia. En un moment donat la Caragola vol fer que desaparegui el paraigües que resta dins la capseta tancada. Per això, necessita un alè del presents: Mami, Avia i ell.
El petit bufa i el pobre Pildorin, que està just al davant del menut, es empés per un vendaval que el fa xocar amb la paret. El menut esclata en rialles sense control, Uops! La màgia no ha funcionat… Ah!ja sabem que ha passat: no ha bufat en Pildorin! Després de les paraules màgiques de la padrina tots tornen a bufar i al pobre Pildorín altre pic l’atrapa el vendaval, ja el tornam a tenir estampat a la paret! La màgia tampoc a funcionat, ventura sa de bufar mes fort…  Pildorin, atemorit, s’aferra al llit i, altre pic tots a bufar ben fort. Preparats? Al bufar, estampada a la paret! El menut ja no pot pus, la mami i l’avia fan un bon alè que surt de ben fons i un somriure d’agraïment flueix a les seves cares.
Ara si, ha funcionat la màgia! A la capseta, el paraigües a tornat invisible, ha desaparegut! A la habitació avia, mare i fill sorpresos, ell ben content i transformat.
Caragola i Pildorín també queden ben contens i parteixen tot cantant…

· ·

Sep/12

18

“Pokemon”

Avui som a Son Espases, concretament al programa de Cirurgia Major Ambulatòria, és a dir, infants que se’n van a ca seva després de l’operació. Tanmateix, tot i saber que no queden ingressats, estan nerviosos. Tenen por.

Amb Caragola fem una visita a un infant de set anys. Acompanyat de sa mare i son pare. Ells, tot d’una, ens riuen les gràcies. Però ell roman seriós. Caragola li fa la cançó de “Bob Esponja”. Però els pares ens diuen que ell és més de “Pokemon”. Caragola no sap la cançó. En Pep té claríssima la melodia. Puja a un cavall imaginari, el clarinet  es transforma en rifle i “Pokemon”. L’infant riu. Caragola i els pares, amablement volen fer veure a Pep que s’ha equivocat. Pep no ho capta i torna. El nin riu encara més. Caragola li diu a Pep que això que està fent no és la música de “Pokemon” sinó de “Bonanza”. Pep, per assegurar-se ho torna a fer. Més rialles. Ara ja s’hi afegeix tothom. Acabam amb la interpretació correcta de “Pokemon” per part del nin, sa mare i son pare. Renyada amable de Caragola a Pep i cap a fora. Darrera nostre, l’atmosfera ha canviat una mica.

·

Jul/12

9

Dosis de present, el millor contra el dolor!

Ja fa dies que el nin es va apagant com una espelma a les darreries. Les ultimes vegades els familiars, especialment la mare, ens reben amb una cara de resignació e incomprensió, amb una mirada impenetrable,
Aquell dia també hi és el pare.
El Pildorin, que torna fresc com una lletuga després d’una llarga baixa, s’endinsa amb energia i molt d’humor travessant l’atmosfera densa de l’habitació.
Ja a la presentació comencem a desbloquejar els nusos, el Pildorin canta i toca la guitarra, Caragola canta i balla, ells riuen i per uns moments els pares voldrien aturar el temps i conservar aquella rialla que es dibuixa a la cara del fillet terminal.

Gracies Petit Pildorin ets gran, molt gran.

· ·

Mar/12

8

I era gana el que tenia…

Arribem un dia més a l’hospital i, tot d’una, mentre estem rebent les indicacions del personal sanitari, escoltem els plors d’una menuda que ens arriben des del fons del passadís.
Els plors son insistents: la nostra presència és necessària!
Decidim visitar-la. Els acompanyants ens aturen a la porta dient-nos: “millor no passar, ara el que te és gana”.
Clar, la gana és molt important! Entrem en la “tonteria”, la música i el joc i el desvio d’energia es tan gran que en pocs minuts la menuda es feliç com una “perdis”. La mare i la padrina, emocionades, cantussejen amb el duo de pallassos les cançons.
I era gana el que tenia…

Zeladora Caragola i Bruno dos tres

·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->