TAG | urgencias

Feb/15

10

Cant a 3 veus

Aquest matí, des de que hem arribat a les urgències pediàtriques de l’Huse, sentim una petitoneta nadona que plora i plora. El personal ens diu que plora molt, que duu tot lo dia així. Quan arribam Loli Tirita i Botiquina amb les nostres cançons i moixaines atura contundentment de plorar. El padrí es suma al cant, amb una veu de baix meravellosa que contrasta perfectament amb les tonades que es van succeint. Hi som una bona estona i les infermeres volen aprofitar l’ocasió per a posar-li una mascareta d’oxigen, ja que sol ser un moment en què plora moltíssim, d’aquesta manera aconseguim, entre tots, oferir un millor servei i minvar el patiment a aquella petitona a l’hora de rebre el tractament, sense plorar, hipnotitzada per la música (com també la mare, el padrí i les infermeres, fins i tot les pallasses). Bona col•laboració!

· · · · · ·

Abr/13

15

Sembla màgia… La música ho és!

Molta fluïdesa entre les dues pallasses, mati divertit i profitós. Molt bones col·laboracions a Hospital de dia en tant que administren quimio a les criatures citades.

Fem una llarga intervenció per una nina de 5 anys dins un box a urgències, te una severa afectació neurològica i una pneumònia, la coneixem de fa anys i li va molt molt be retrobar-nos, se li omple la cara de llum, tant que la mare voldria que no partíssim, tot el temps que hi som esta alegre, riallera i estable, quan ens allunyem te crisi respiratòria. Sembla màgia… És màgia! Feta de musica polida, dolçor cantant i carinyo, acabem intervenint per adormir-la i aleshores partir.

· · ·

Abr/13

15

Comparant reaccions

Som a urgències pediàtriques, na Loli Tirita i na Botiquina. Ens trobam a la coneguda i estimada aimgueta E, que ara no record quants d’anys té, 9?, no n’estic segura, però sí record bé que li encanta la música i les atencions (a qui no?). Té molta tossina, amb atacs constants, cosa que li dificulta la respiració. A més, tenc entès que els temes respiratoris afecten amb freqüència en casos de paràlisi cerebral infantil i n’és el cas.
Fa temps que ens coneixem i ens alegra mútuament veure’ns, encara que ens agradaria més no veure-les per l’hospital, és clar, ni a ella ni a sa mare. A més, sa mare es sorprèn en veure que a Botiquina l’ha apadrinat el “Grupo Piñero”, ja que ella coneix algú molt proper que hi fa feina.
Està tossint molt i, quan arribam, atura de tossir per escoltar la música i riure. Es posa tan contenta quan sap que hi som, que ens il·lumina amb son somriure. Cantam unes quantes cançons i, quan li pega un nou atac de tossina, la mare li diu “para de toser que si no se van las payasas”, aleshores ella atura tot d’una de tossir i quan comença la música riu.
Quan partim comença a queixar-se, ploriquejar i tossir més. Tornam i atura el plany. I torna riure. Quina pillastra! Però en realitat està cansada per la dificultat respiratòria i que duia molta estona de tossina constant, aleshores les doctores li preparen una d’aquestes pocions que elles saben fer perquè es tranquil·litzi i tornam per fer cançons de bressol, per acompanyar el moment de calma. En aquest moment, les doctores queden sorpreses de les reaccions de la nina per aconseguir atencions de les pallasses, cridant l’atenció amb tossina i queixa, i del canvi d’actitud quan aconsegueix allò que vol, musiqueta a prop i així roman més calmada, tranquil·la i somrient.
Bona col·laboració interdisciplinar. Fer equip per aconseguir qualitat en l’atenció a l’usuari és possible i enriquidor, no només per a nosaltres com a treballadores sinó també, i especialment, per a l’usuari.
Que et milloris E.!!!

· · · ·

Feb/13

28

L’infermer d’urgències Aspirino

Aquest mes en Pildorín m’ha regalat un nas de pallasso d’urgències, fa una llum vermella intermitent!
El vaig provar al mostrador D’Urgències Pediàtriques anant amb el Professor Síntesis.
Després de presentar-nos a les infermeres i auxiliars, vaig fer com si premés un punt del mostrador i això em fes desaparèixer per avall. Quan no em veien vaig canviar-me el nas i… Pataxín! Apareixo amb el nas per amunt, lluminós i preparat per allò que elles ens volguessin comanar!

Caminava unes passetes ràpides cap una direcció:
- Què, una cançó?
Feia mitja volta per anar ràpidament cap a la direcció contraria:
- O malabars amb mocadors?
I desprès a la dreta…
- Bombolles de sabó?
A l’esquerra, amunt, avall… Fins que finalment el Professor Sintesis em va aturar i em va fer veure que les infermeres encara no ens havien demana’t que havíem de fer!

Oh! Aquest nas em connecta amb la font d’energia que em dona alegria! Visca el Pildorín i la seva tia!

· · · ·

Feb/13

19

Na Botiquina i na Guerlinde a l’spa d’urgències…

Na Gerlinde, infermera d’intercanvi, i jo mateixa, na Botiquina, supervisora més divina, som a un box d’urgències, amb B i sa mare. Ja duim una estona jugant per la zona i sabem que ens han sentit, que som per allà, cada vegada més a prop. El que no saben és què farem quan entrem al seu box, perquè en realitat no ho sabem ni nosaltres mateixes. Doncs, una vegada allà, mirant el mobiliari i la distribució de les coses i les persones, Botiquina decididament decideix decidir qualque cosa. Hi ha bona escolta entre companyes, espectació per part del públic. És una enviada especial del Grupo Piñero que vol assegurar-se que estan totalment còmodes provant la butaca, reclinant-la, el llit, etc. encara que, quan comença a cercar les comoditats que hi sol haver als hotels de Grupo Piñero com per exemple el spa, la piscina, els tobogans, la discoteca, etc. i no ho troba, es comença a desesperar i Gerlinde Blau, la seva companya, la intenta calmar, animar, convèncer de que hi ha altres coses xules, creen un duo tan patètic i divertit alhora que tant B com sa mare esclaten en riallades.

En som plenament conscients que no té res a veure un box d’urgències amb una habitació d’hotel, el que sí podem fer és canviar totalment l’ambient d’un lloc mitjançant el joc, la imaginació i les rialles.

Bon viatge!

· · ·

Ene/13

22

Som un equip!

18/12/2012 a Urgències de Son Espases

Arribam a urgències i sentim plorar d’enfora. Estan enguixant el bracet d’en M. I ell plora desconsoladament entre d’altres coses perquè està espantat. Començam a fer música, saludant i presentant-nos, amb mocadors de colors a la vista per saludar i per captar la seva atenció. En veure’ns atura de plorar però hem de mantenir joc constant perquè cada estirada del guix es torna a mirar i torna a plorar. Hem de mantenir un alt nivell d’improvisació per mantenir la seva atenció i ho aconseguim, amb titelles, música, xerrant-li, presentant-nos en àrab, fent sons estranys i divertits que fins i tot el feien riure. Estat súper despert i a l’aguait de cada reacció de l’infant hem de tenir, perquè no perdi l’interès, perqué no estigui pendent de la doctora i així ella pugui fer millor la seva feina.

· · ·

Ene/13

1

Na Botiquina fa feina fina.

18/12/2012, a urgències de Son Espases.

Entra en L. De 7 anys, amb sa mare. Està més o manco tranquil però quan veu el ferro i l’embenat que li han de posar es comença a posar nerviós i a ploriquejar. És la nostra, com més boja la proposta més s’apunta al joc l’infant i més riu. Botiquina comença a demanar que el vol embenar ella però el nin no es deixa (diu que millor li faci la doctora…) Botiquina, per no quedar-se amb les ganes, convenç a Pildorín per posar-li a ell una bena i, com ho fa amb el que troba a dins la seva bossa (quin perill!), li embena el canell amb un bolquer petitonet, de nadó! En Pildorín es deixa fer però li transmet el seu patiment a l’infant que es comença a pixar de riure. Comparam els embenats i el d’en Pildorín a tothom ens sembla molt divertit, menys al mateix Pildorín, que plora perquè no li agrada. Jajajajajj, ens divertim molt i sobretot L. no ho passa tan malament, perquè no atura de riure, i la doctora pot fer la feina ben feta sense que l’infant es resisteixi, per tant més calmadament, també participant del joc, de la competició d’embenats, i rient. Això és fer feina a gust! Per tancar l’exitós embenat ho celebram amb nadales de Bon Nadal!!!

· · ·

Sep/10

22

¡Gracias Doctor!

Zona de Urgencias. Al llegar a los boxes de urgencias nos encontramos con Pedro, un niño de 7 años que acude al hospital por un dolor abdominal. Mi compañera y yo nos acercamos al box donde se encuentra el niño y sus acompañantes. Empezamos la actuación, haciendo las presentaciones pertinentes a nuestro estimado público.

A continuación empiezo a entonar una pieza musical “Alegría”, mientras mi compañera hace pompas de jabón, acompañando también con los sonidos de su acompañante, una vaca de juguete que parece venida directamente del Tirol. Al principio cuesta un poco conseguir que el niño ria, no parece que acabe de estar muy cómodo con su dolor. La mamá se muestra más sonriente. Hasta ese momento la actuación no parece que acabe de despegar. Pero al salir, mi guitarra se atasca en la puerta, por fin, ¡tenemos un problema! Empezamos a empujar y a estirar, de todas las maneras posibles para poder sacar la guitarra. Nos cambiamos de lado de la puerta, lo intentamos de todas las maneras. Y por fin, ¡llegan las risas!

En eso que un doctor que pasa por allí nos ve con el apuro de la guitarra y se une al juego muy hábilmente. En lugar de ayudarnos a solucionar “lógicamente” el problema, busca una solución clown, girando la guitarra de forma que tampoco sale por la puerta. Se incrementa el problema con la puerta y la guitarra. También se incrementan las risas. Risas y más risas.

¡Muchas gracias doctor! por su inestimable ayuda y su buen humor. Encontrar profesionales con este talante es un placer para todos.

·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->