TAG | Son Espases

May/15

20

Bitàcola d´abril

Aquesta vegada amb n´Aspirino a l´hospital de Son Espases. Anam a visitar un nen gran, un company de fa una estona llarga, ell i sa mare son un encant, son una gent alegre i optimista, que sempre tenen mitja rialla a la boca, plena d´amor per regalar. Que extrany, no hi és a l´habitació!! Seguim fent música al passadís d´una forma graduada i dolça, quan passam davant l´habitació de cures, n´Aspi guaita a dintre, Pildo toca: la bicicleta, i ens decidim a entrar. Hi ha el nen de l´habitació, està tombadet de costat sobre la camilla, molt sedat per l´anastasia, li acaben de fer una punció lumbar, la mare es troba a la vorera seva recolçadeta i de sobte el nen veu a n’Aspirino.
Aspirinoooo, Aspirinooo ven aqui dame un abrazooooo!!! Aspi s´atraca i saluda a la mare i dona un abraç molt emotiu al nen. El nen s´alegra de veure’l i riu una estona, l´abraça amb la poqueta força que té. Sona la musiqueta , de sobte, també veu a Pildorín, Pildorínnn!! Dame un abrazo!!Te puedo adoptar?….Estas tan gordito y pareces tan calentito… Abraçada d´en Pildorin i rialles dels companys professionals i la mare. Continua diguent: perdonad que no os pueda ver bien, tengo los ojos que van cada uno por un lado, y segueix rient… Aspirino és posa tendre amb una cançoneta a canon que feim per deixar un rastre de carinyo, Pi l´acompanya amb la guitarra, adeu… fins després…besos de pallassos…

· ·

May/15

12

DIMARTS 12 de maig, DIA INTERNACIONAL D’INFERMERIA

…avui ha estat un altre pic dels dies a UCIP, en que trobes alló que llegires un dia abans al diari, desastres dels que fan rugir el cor al seu redol i ningú ho sent i a tu te sorda per dins. Sempre commou e impressiona, famílies a les que unes hores, els hi han canviat la vida… La seva colpidora fortalesa, mesclada a parts iguals amb la desesperació mes pregona, sempre, passen els anys i com no, impressiona…
El dia internacional d’infermeria, celebrar devora el dol que ens envolta, ens obliga a ser discretes, quasi intimes amb les infermeres a las que felicitem. Elles que no tenen quasi espai per pensar al dia a dia, sinó actuar diligentment sempre amb els millors resultats possibles com a única fita prioritària, amorosos la gran majoria, cuidadores ells i elles professionals de primera línea de batalla. Un deu de persones, amb les que crec se pot dir, gairebé tots passarem qualque estona. Ma mare fou infermera de guerra amb 20 anys i directora d’un hospital a partir dels 30 fins jubilar-se, estimo l’esperit dels infermers i les infermeres, gracies bona gent!!! Molt d’anys!
Al migdia, al tren tornant cap a casa, devora jo una al•loteta jove venia de la UIB. Li deia a un noi… Estic estudiant infermeria, fins fa poc eren 3 anys, desprès del plà Bolonia son 4. Ara no podem catejar, o haure de pagar el doble l’any proper… La observava i la imaginava amb la seva bata, he pensat… Si aprova, dintre de poc probablement farem feina amb ella!

Leo Bordas.

· ·

Abr/15

22

20 somriures

El dimecres 22 interrumpim el Programa de Quiròfan per assistir i col•laborar en la presentació que es fa al Hall del Hospital Universitari Son Espases del llibre “20 Sonrisas” de Lourdes Durán. És reconfortant tota la gent del hospital que s’ha volcat en aquest acte i que han trobat un forat a les seves feines, agendes, o el que sigui, per passar-se per allá. També alguns nins i pares i mares. Ha sigut molt maco també que tinguéssim públic al 1er pis.

· ·

Abr/15

16

Peluix Pildorín

Aquest matí ha estat ben farcit de col•laboracions, però vull destacar quan entrem a Sala de Cures d’Oncologia i trobem a un adolescent de 15 anys que li acaban de fer una punció lumbar (PL) acompanyat de la seva mare. Ens coneixem de fa estona. El al•lot encara està mig endormiscat pels efectes dels anestèsics i ens comenta que els ulls li fan pampallugues, aprofitem per jugar-ho i riure una mica, però el millor es quan li diu a en Pildorín que quan tingui diners el contractara per que li serveixi de peluix… El tó de veu i la forma tant dolça de dir-ho fa que tots veiem a Pildorín convertit en un fantàstic oset de peluix. Riem tots contents i els deixem recuperar-se amb pau i tranquil•litat.

· ·

Abr/15

13

Intimitat

Dilluns 13 volem visitar un dels nins “habituals” d’Oncologia que sol passar-s’ho molt bé amb els pallassos, però avui no vol que el veiem. Evidenment respectem la seva decissió i no entrem a l’habitació. Més tard la seva mare ens troba en el passadís i ens diu que el nin no ha volgut que entressim perquè degut a la malaltía que té no controla els esfinters, i ha de dur bolquer. A més a més, demà cumpleix 5 anys. Quina situació més incòmoda! Afortunadament i malgrat que el nen ha estat traslladat a UCIP, l’endemà Loli i Caragola han passat a cel•lebrar l’aniversari. (Siòn + As 13.04.2015)

· ·

Jul/14

25

LES MOSTRES D’AFECTE D’EN BINGO

Estem acabant les transmissions i de sobte sentim els plors d’ un petit! Ens dividim, Caragola resta per acabar la transmissió i en Pildorín vola, entra sonant dolça musiqueta (al nin li estan fent una cura i no esta per punyetes) així i tot calma un poc el seu bram… La mare el te en braços, el germà de devers 6 anys té un bon ensurt, no sap que passa, entra Caragola afegint veu a la musiqueta i com per art de màgia, ara ja si, el petit resta mut. El pare (que en un principi feia cara de pensar … “Sols ens mancaven aquests dos, ara!”) va transformant el rostre. Després de la cançó surt en BINGO de la butxaca de Caragola, el gos verd que l’acompanya per tot, veu en Pildorin, s’emociona, i fent tombarelles li arriba a cau d’orella i bones llepades, a Pildorín li fa pessigolles, el gos més i més llepades, fins que de sobte aixeca la cama i es pixa a la galta del pobre Pildorín, com mostra d’afecte… El germà fa unes bones riallades, també el pare, el menut no deixa de mirar-nos, ara Bingo puja damunt l’auxiliar i li fa carícies. Acaba la cura, la mare es gira i fa un bon somriure d’ agraïment. La transformació ens alegra a tots! El que mes ho manifesta és el germà, que ja fora de l’habitació, en convida a sopar a ca seua. El pare li demana si farà ell el sopar, ell proposa que millor cuini ell que sortirà més bo i a continuació demana en el Pildorín que vol per sopar, Pildorin respon que a ell li agrada tot! El pare aprofita per fer pedagogia i el menut ens ofereix per sopar sopeta. Per avui ja tenim qui ens cuini el sopar jejeje…

· · · ·

Jun/13

14

Comiat.

Aprofitant la comunicació i les ganes de col·laboració amb el psicòleg Xavier Delgado que treballa per ASPANOB, ens arriba la notícia de l’acte de comiat d’un adolescent oncològic que desafortunadament va morir a finals de maig. L’acte es fa al hall de l’Hospital Universitari Son Espases i és molt emotiu. Senzill, bonic i amb aquesta barreja de tristor i al·legria que comporta la reunió de familiars, amics, companys i personal sanitari per rendir homenatge al nin. He compartit el moment amb n’Albert i estic molt content d’haver-hi estat present.

· · · ·

Jun/13

6

Quíen dijo miedo?

Se abren las puertas mecánicas del hospital de día y ya tenemos tarea:  sobre la cama del centro un pequeño negocia con enfermeras y madre para que no le pinchen, se queja, amenaza con llorar. Pero ahora hemos llegado y la mamá no tarda ni un segundo en ponernos como incentivo para que el niño se deje pinchar.

Dice: “Mira quien ha venido! Los payasos! Son Bruno y Aspirino! A ti te gustan mucho!”. El pequeño se relaja, la música ya suena, guiño de las enfermeras, que ya le están pinchando… Pelotas de malabares por los aires, música en el ambiente, sonrisa y trance superado!

· · ·

May/13

27

El Poeta Pildorín.

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio

lo que mis amigos me llaman Pildorín

o más pequeñito Pi.

Erase una vez  unos pallasos hilarantes

de  esos que no usan guantes

pero hacen musiquita y se ponen las tiritas.

Las enfermeras discretas  con sus batitas blancas

les llaman con un chillido pero discreto y muy fino.

De repente ellos acuden a cantarle a una niña

le escayolan la muñeca, madre que maravilla.

Aspirino le comenta; que buen trabajo de yeso!

yo en casa tengo un estuco

que necesita un remiendo.

Toda la gente se rie y esto es fenomenal,

volveremos otro dia con tonterias igual.

Aspirino y Pildorín que tarde tan especial.

· ·

Abr/13

23

La papallona pallassona: papallassona!

Fa ja un parell d’hores que som a CMA. Després d’haber passat estones divertides amb un parell mallorquí d’infants, arriba una nina, n’O, al box 5 i, tot just l’anam a saludar, també arriba al box del costat en L.
Venim de jugar amb un altre infant més petit amb qui cantàvem una cançó dolça i suau mentre una delicada papallona ballava. Per això, quan arribam a saludar n’O, hi anam en Pildorin, na Botiquina i na Ona, la papallassona.
Però la papallona Ona, quan veu infants més grans, es posa contenta i vol jugar d’una altra manera, un poc més bèstia, ja no tan delicada. S’emociona en veure n’O. I en L. I, volant volant, ho vol tocar tot, desmuntar-ho, enredar, papallonejar, pallassonejar i, en definitiva, jugar. Fins i tot comença a treure coses de la bossa de na Botiquina i, volant volant, col·loca els pals del diàbolo entre els paravents (deixant el fil talment com un estenedor de roba) on la mateixa Ona, la pallassona, comença a estendre els mocadors de malabars de colorins, amb bolígrafs fent de pinces, tot acompanyat de cançons ad-hoc.
Els infants i acompanyants estan completament entregats al joc de la papallassona, ensems amb Pildorín i Botiquina.
Passam una bona estona, desdramatitzant el moment pel que ens trobam a CMA, l’espera de l’hora de l’operació. Hem aconseguit una espera desenfadada, divertida, entretinguda, plena de rialles i fantasia, on una papallona ens ha convidat a entrar al seu món de bogeria pel joc i la diversió.

· · ·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->