TAG | RicoBrocoli

May/15

5

La doctora d’orquestra

Avui hem anat a Inca Rb i B. Un matí d’allò més complet i ben rodat. Bona feina, ganes,
ritme, alegria i diversitat.
Quan arribam a pediatria ens demanen per fer una col∙laboració amb el personal sanitari.
Han d’intervenir un infant que a anteriors intervencions ha plorat molt, ja que es tracta
d’una cura dolorosa.
Aleshores la doctora ens va dirigint al llarg del procés segons considera a cada punt de
com hauria de ser la nostra intervenció (ara música més alegre, ara més suau que es vagi
adormissant, ara veniu cap aquí que vos vegi millor…ara música alegre de nou…). Són
habilitats per a les quals hi estam entrenats, les anam desenvolupant a les formacions i
les fem servir fruit de l’experiència cada vegada més enriquida pel temps i la pràctica.
Estem enfocant cada vegada més la feina cap a aquest paradigma de col∙laboració, de
feina en equip. En haver acabat la intervenció, vàrem fer broma amb la mateixa doctora
per la seva actitud directiva cap a nosaltres però analitzantho,
aquesta situació va ser
molt interessant pel que fa a la nostra disposició de cap al personal mèdic i el fet de
compartir habilitats amb un objectiu comú: crear un ambient acollidor per tal d’oferir la
millor atenció possible als usuaris, esser efectius a la feina, cadascú en el seu camp però
tots ensems per assegurar un servei complet i cuidadós.
La família agraïda perquè aquesta vegada ha anat millor que les anteriors, el personal de
l’hospital pot dedicarse
a la seva tasca amb millor eficiència perquè l’infant compta amb
un element distractor que som els pallassos que estam allà per ell, amb ell, cantant,
jugant, donantho
tot i més i així no plora tant, no es mou tant, es mostra més serè. Entre
tothom, un gran equip, una bona feina.
Gràcies!

· · ·

Abr/15

17

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, els pallassos!

Extraccions ens avisa que en una altra habitació estan amb un nin petit. Abans d’obrir ja sentim els plors del nin. Piquem,obrim i demanem permís. Una Doctora a l’ordinador, a la camilla un pare i un ninet de pocs mesos i quatre infermeres i auxiliars,
Siii!, els pallassos diuen… La doctora somriu, afirma i entrem.

Aspi entona la nana de Brams. Rico fa una segona veu baixa i punteja l’afònic ukelele. No sona perfecte però insistim pallassos. En un moment tot s’atura, el nin deixa de plorar, obre els ulls, ens mira i somriu, també el pare i les auxiliars. Nosaltres, com la infermera que pica al nin, allí concentrats en la feina, … 1, 2, 3 segons i s’omple el tub entre somriures.

Disculpeu el retard volia abans anar a Manacor per explicar-ho.
Un plaer tornar-hi. Molts alegres coneguts. Ara ja en Rico ha visitat tots els hospitals i serveis. Gràcies.

Rico Bròcoli

· ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->