TAG | pildorin

May/15

20

Bitàcola d´abril

Aquesta vegada amb n´Aspirino a l´hospital de Son Espases. Anam a visitar un nen gran, un company de fa una estona llarga, ell i sa mare son un encant, son una gent alegre i optimista, que sempre tenen mitja rialla a la boca, plena d´amor per regalar. Que extrany, no hi és a l´habitació!! Seguim fent música al passadís d´una forma graduada i dolça, quan passam davant l´habitació de cures, n´Aspi guaita a dintre, Pildo toca: la bicicleta, i ens decidim a entrar. Hi ha el nen de l´habitació, està tombadet de costat sobre la camilla, molt sedat per l´anastasia, li acaben de fer una punció lumbar, la mare es troba a la vorera seva recolçadeta i de sobte el nen veu a n’Aspirino.
Aspirinoooo, Aspirinooo ven aqui dame un abrazooooo!!! Aspi s´atraca i saluda a la mare i dona un abraç molt emotiu al nen. El nen s´alegra de veure’l i riu una estona, l´abraça amb la poqueta força que té. Sona la musiqueta , de sobte, també veu a Pildorín, Pildorínnn!! Dame un abrazo!!Te puedo adoptar?….Estas tan gordito y pareces tan calentito… Abraçada d´en Pildorin i rialles dels companys professionals i la mare. Continua diguent: perdonad que no os pueda ver bien, tengo los ojos que van cada uno por un lado, y segueix rient… Aspirino és posa tendre amb una cançoneta a canon que feim per deixar un rastre de carinyo, Pi l´acompanya amb la guitarra, adeu… fins després…besos de pallassos…

· ·

Abr/15

16

Peluix Pildorín

Aquest matí ha estat ben farcit de col•laboracions, però vull destacar quan entrem a Sala de Cures d’Oncologia i trobem a un adolescent de 15 anys que li acaban de fer una punció lumbar (PL) acompanyat de la seva mare. Ens coneixem de fa estona. El al•lot encara està mig endormiscat pels efectes dels anestèsics i ens comenta que els ulls li fan pampallugues, aprofitem per jugar-ho i riure una mica, però el millor es quan li diu a en Pildorín que quan tingui diners el contractara per que li serveixi de peluix… El tó de veu i la forma tant dolça de dir-ho fa que tots veiem a Pildorín convertit en un fantàstic oset de peluix. Riem tots contents i els deixem recuperar-se amb pau i tranquil•litat.

· ·

Mar/15

1

La volta ciclista a Son Llàtzer

A Son Llàtzer amb la supervisora Botiquina, va ser molt divertit. Tocam a la porta de rehabilitació de la consulta cardiovascular i ens contesten amb alegria; Passeu passeu!
Entram cantant Guantanamera i la gent també s’alegra de veure’ns, és gent d’entre 30 i 60 anys i estan damunt les seves bicicletes estàtiques i les maquines per fer cardio. Record que i hi havia un francès, un Itàlia i un polonès i vàrem fer la broma de l’acudit. Després na Boti fa la broma; “en el culo tengo flores” i mostra les braguetes de flors que du (són uns calçotets) i la gent riu molt, després la conviden a pujar a una bicicleta i en Pildorín comença amb la cançó; “La bicicleta clinc clinc…” i l´ infermera aprofita per pujar un poquet el ritme de
l’entrenament. La gent i els professionals es queden contents, quan sortim el Dr. es posa a ballar i ens acomiada.
Record un altre aventura a l´hospital de Manacor amb la Zeladora Caragola, passant fent musiqueta pel passadís d’Urgències, una infermera ens crida per alegrar un sr. que està al box trist amb la seva filla, demanam permís per entrar i la filla diu: si, és el sr. Biel un padrí de 100 anys de Manacor i no hi sent molt bé, però obre bé els ullets per veure’ns i li dedicàrem na Catalina de Plaça, quan vàrem acabar va fer mig somriure i ens va llençar un petò d’enfora, va ser molt bonic.

Vull dir i que quedi per escrit, que part d´aquesta feina es pot fer gràcies a ALOHA que és l´empresa que apadrina en Pildorín i que també vull donar les gràcies personal ment. Gràcies ALOHA per ajudar-mos i ajudar als nens ingressats. Molta salut per tothom!!

Atontament

Pildorín Anestesio Positori ……o

· · ·

Feb/15

17

Emocions a flor de pell

Diuen que quan algú decau no és per debilitat sinó per haver tingut la capacitat i la força d’aguantar molta d’estona suportant una gran tensió.

Avui hem anat en Pildorín i na Botiquina a Inca i quan hem arribat a la M1 ens han informat les infermeres de les habitacions que podíem visitar i a una d’aquestes habitacions hi havia un pacient que el descrivien com a “desagradable i difícil”, que constantment s’està queixant i parlant malament a tothom. Per això ens han proposat d’anar, per tal de comprovar la seva reacció amb nosaltres. Havíem d’anar en compte i així hem fet.

Hem entrat cantant suau i dolçament, guitarra i dues veus, aconseguint un esboç de somriure en el pacient en qüestió, un bon somriure en el pacient de l’altre llit i, finalment i com a resultat més destacable, la reacció de la familiar del pacient en qüestió, el deixar-se anar, relaxar i afluixar la tensió, fent una gran plorada mentre ens agraïa profundament la nostra intervenció, ens hem abraçat i acaronat. Un parell d’infermeres que havien vingut expressament per veure’n la reacció, estaven bocabadades en observar el que passa a una habitació visitada pels pallassos i el canvi que es pot arribar a produir energèticament a aquella estança.

Visca la música i l’alegria que contagien moments dolorosos i difícils en més bons de dur!!

· · · · ·

Jul/14

25

LES MOSTRES D’AFECTE D’EN BINGO

Estem acabant les transmissions i de sobte sentim els plors d’ un petit! Ens dividim, Caragola resta per acabar la transmissió i en Pildorín vola, entra sonant dolça musiqueta (al nin li estan fent una cura i no esta per punyetes) així i tot calma un poc el seu bram… La mare el te en braços, el germà de devers 6 anys té un bon ensurt, no sap que passa, entra Caragola afegint veu a la musiqueta i com per art de màgia, ara ja si, el petit resta mut. El pare (que en un principi feia cara de pensar … “Sols ens mancaven aquests dos, ara!”) va transformant el rostre. Després de la cançó surt en BINGO de la butxaca de Caragola, el gos verd que l’acompanya per tot, veu en Pildorin, s’emociona, i fent tombarelles li arriba a cau d’orella i bones llepades, a Pildorín li fa pessigolles, el gos més i més llepades, fins que de sobte aixeca la cama i es pixa a la galta del pobre Pildorín, com mostra d’afecte… El germà fa unes bones riallades, també el pare, el menut no deixa de mirar-nos, ara Bingo puja damunt l’auxiliar i li fa carícies. Acaba la cura, la mare es gira i fa un bon somriure d’ agraïment. La transformació ens alegra a tots! El que mes ho manifesta és el germà, que ja fora de l’habitació, en convida a sopar a ca seua. El pare li demana si farà ell el sopar, ell proposa que millor cuini ell que sortirà més bo i a continuació demana en el Pildorín que vol per sopar, Pildorin respon que a ell li agrada tot! El pare aprofita per fer pedagogia i el menut ens ofereix per sopar sopeta. Per avui ja tenim qui ens cuini el sopar jejeje…

· · · ·

Jul/14

17

A PILDORIN LI PEGA EL “BAGO”

El pare està molt nirviós, la nina és a quiròfan. El posem al dia explicant-li que és qüestió de “coser y cantar” que en un tres i no res, amb lo bé que canta en Pildorín i lo be que broda Caragola, està fet, El pare riu les nostres bromes, passa el metge i s’incorpora en el trio, just a Pildorín li pega “el bago” doblegant-ce l’esquena, el metge és a punt de posar ma…
“No es preocupi doctor, jo se com curar-lo…” Diu Caragola experta en el dolor del seu company. Li dóna un cop al cul amb el” bolso”, Pildorín pega un bot recuperant la salut, el metge parteix amb un jajaja… Ell pare queda relaxat amb un somriure a la boca.

· · · ·

Jun/14

24

JUGUEM MOMENTS PARAL·LELS

Juguem, amb molt de compte, amb una realitat paral·lela que li encanta i distreu la nina. L’espai escènic de dimensions ínfimes, les parets, la finestra i al mig la camilla, rodejant la pacient, compartit entre doctores, infermeres, auxiliars, estudiants… Entre nosaltres una harmonia perfecta, Pildorin acompanyat de la guitarra canta el Drac Màgic, Caragola consola a l’osseta que es super valenta, ha superat l’estrès i es sent relaxada. La infermera és al punt de clavar-li l’agulla però l’osseta fa una cucavela, es desvia i dona al rostre de Pildorín! El fet inesperat fa que la petita sols sap que alguna cosa estranya li ha passat. La sang flueix ples tubs, Caragola canta a la sana, sana a l’osseta, hem aconseguit que el seu dolor quedés a la camilla i ella per damunt la tàpia feliç amb la nostra atraient realitat. Quina satisfacció! Això mereix una aclucada d’ull entre el personal i una carícia als nostres corets.

· · ·

Mar/14

29

Una mañana alucinante.

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín, o mas pequeñito Pi.
Iba con la celadora Caracola el miercoles 26 de febrero de este año en Son Llatzer, cuando cruzábamos por consultas externas, una doctora nos oyó y nos llamó; venid, venid, nosotros cantando una canción acudimos. Pasad, pasad, intentamos pasar, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín y así sucesivamente… Confusión y risas de todos. Al final pasa Caracola, un grupo grande de 8 hombres en círculo, de entre 30 y 70 años, nos espera dentro. Muchas caras ilusionadas y sorprendidas, todos los hombres van tapados con pañuelos en el cuello y no hablan mucho, yo miro desde la puerta a la pared y veo un poster de la faringe por dentro, glups! Creo que ya se donde estamos. La Doctora nos da paso y hacemos las presentaciones oportunas naturalmonte! Todos ríen y están contentos. Después de presentarnos empezamos a cantar: “Na Catalina de Plaça” y en el momento de cantar el “cua cua cua” todos se esfuerzan por cantar con nosotros el cua cua cua, nosotros seguimos cantando hasta terminar la canción. Despues de la canción, la Doctora comenta en voz alta a todo el grupo que este trabajo que acaban de hacer, de intentar querer sacar la voz en una canción, es muy positivo para ellos, para su recuperación. Nosotros nos despedimos y salimos con otra canción divertida por el hospital, en la salita se queda un buen ambiente en el grupo. Una mañana llena de colaboraciones, aventuras y alegría.

Pildorin quiere dar las gracias de verdura, perdón de verdad, a “ALOHA” por estos nuevos meses de apadrinamiento, porque gracias a ellos podemos seguir dia tras dia con nuestro trabajo en los hospitales, haciendo reir a los niños y no tan niños.

Pildorí ……..n

¡¡ Muchas gracias !!

· · ·

Dic/13

6

BON NADAL!

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín o mas pequeñito; Pi. Esta vez surcando en una nueva aventura con la Supervisora mas molona: Botiquina que lleva cristalería fina y es divina. Saliendo de hospi de día, despues de estar con todo el equipo de enfermeras verdes y azules, con un nene super valiente, cantándole una canción mientras le ponian el “Porta Cat” (que es una cosita blanca o azul con forma de haba, con una aguja de unos tres centimetros que se clava en el pecho) y el nene pasaba un mal momento y ahi apareció Eli, que es una elefanta rosa pequeñita, amiguita de Botiquina y Pildorín. Se asomó por encima del hombro de Pi y bajó lentamente por el mastil de la guitarra. El nene miró a Eli atentamente mientras le ponían el “porta” y por unos instantes se despistó y …ya está! Miró al papi sorprendido (como pensando: qué raro, no me ha hecho tanto daño…) mientras sonaba la musiquita de Pildorín. Después Boti dejó unas burbujas en el aire que parecían besitos. Las enfermeras lo hacían fenomenal, también bromeaban con nosotros. Salimos de Hospi de día y fuimos por los pasillos, pasando por la sala de rehabilitación y cantando otra canción. De repente en mitad del pasillo nos esperaban un montón de niños con sus papis y mamis, con un montón de ilusión para ver a los payasos, a ver que harían hoy. El hospital parecía un pequeño teatro, todos pasándolo en grande olvidando donde estaban y a que habían venido mientras esperaban su turno para entrar en la consulta. Que momento tan hilarante con canciones de las de antes, Botiquina y Pildorín estaban entusiasmados.

Quiero agradecer a Aloha este año de apadrinamiento, gracias a ellos estas historias han podido suceder muchos dias.

Gracias Aloha! Pildorí …..n

Bon Nadal !!

· ·

Oct/13

23

Felicitació telefònica

Avui és l’aniversari del nostre gran amic R. Quants en fa ja? Ja he perdut el compte!
En Pildorín i na Botiquina som a Son Llàtzer i ell és a Son Espases. Però això no és un impediment perquè el felicitem. Ja sabem que avui l’aniran a veure n’Aspirino i na Caragola, però nosaltres també hi volem dir la nostra, per què no?
Aleshores decidim telefonar d’hospital a hospital i així li cantam la cançó d’aniversari per telèfon.
Quina sorpresa que han tengut! Quan l’infermer Sergio rep la telefonada d’un altre hospital pensava seria un ingrés però no, érem nosaltres i els ha encantat la novetat!
Moooooooolts d’anys!!!!!!

·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->