TAG | Na Marga Somriu

Mar/15

2

Zeladora hipnotitzadora

La menuda de 14 mesos està amb careta d’ensurt, ben a punt d’esclatar a plorar, en mans de les professionals que l’han apartat de la Mami per extreure mostra de sang. Els meus primers passos sembla que poden ser el detonant perquè esclatin els plors, així que ràpidament un pas i mig enrere! Sens mirar-la, mentalment, li deman permís per, si puc, ajudar-la. Sembla que m’ha sentit, en tornar a mirar-la no s’espanta i té interès pel cuc que m’acompanya… Li agrada la cançó que li cant i em comença un escaneig des de les sabates fins al barret. Les professionals fan la seva, el cuc que està fet de bolles transparents (farcides de bolletes de colors) s’estira i acurça, la te ben atrapada! La infermera es queixa de què sols te ombres, va a picar-la i just, just en el moment, el cuc es plega i desplega! Alguna cosa ha passat, però tan ràpid… I tot torna a ser com abans, la dolça musiqueta, la cuca que belluga endavant i enrere amb el seu sorollet. Les professionals agraïdes i sorpreses comenten: l’has hipnotitzat! Jejeje

· ·

Jul/14

25

LES MOSTRES D’AFECTE D’EN BINGO

Estem acabant les transmissions i de sobte sentim els plors d’ un petit! Ens dividim, Caragola resta per acabar la transmissió i en Pildorín vola, entra sonant dolça musiqueta (al nin li estan fent una cura i no esta per punyetes) així i tot calma un poc el seu bram… La mare el te en braços, el germà de devers 6 anys té un bon ensurt, no sap que passa, entra Caragola afegint veu a la musiqueta i com per art de màgia, ara ja si, el petit resta mut. El pare (que en un principi feia cara de pensar … “Sols ens mancaven aquests dos, ara!”) va transformant el rostre. Després de la cançó surt en BINGO de la butxaca de Caragola, el gos verd que l’acompanya per tot, veu en Pildorin, s’emociona, i fent tombarelles li arriba a cau d’orella i bones llepades, a Pildorín li fa pessigolles, el gos més i més llepades, fins que de sobte aixeca la cama i es pixa a la galta del pobre Pildorín, com mostra d’afecte… El germà fa unes bones riallades, també el pare, el menut no deixa de mirar-nos, ara Bingo puja damunt l’auxiliar i li fa carícies. Acaba la cura, la mare es gira i fa un bon somriure d’ agraïment. La transformació ens alegra a tots! El que mes ho manifesta és el germà, que ja fora de l’habitació, en convida a sopar a ca seua. El pare li demana si farà ell el sopar, ell proposa que millor cuini ell que sortirà més bo i a continuació demana en el Pildorín que vol per sopar, Pildorin respon que a ell li agrada tot! El pare aprofita per fer pedagogia i el menut ens ofereix per sopar sopeta. Per avui ja tenim qui ens cuini el sopar jejeje…

· · · ·

Jul/14

17

A PILDORIN LI PEGA EL “BAGO”

El pare està molt nirviós, la nina és a quiròfan. El posem al dia explicant-li que és qüestió de “coser y cantar” que en un tres i no res, amb lo bé que canta en Pildorín i lo be que broda Caragola, està fet, El pare riu les nostres bromes, passa el metge i s’incorpora en el trio, just a Pildorín li pega “el bago” doblegant-ce l’esquena, el metge és a punt de posar ma…
“No es preocupi doctor, jo se com curar-lo…” Diu Caragola experta en el dolor del seu company. Li dóna un cop al cul amb el” bolso”, Pildorín pega un bot recuperant la salut, el metge parteix amb un jajaja… Ell pare queda relaxat amb un somriure a la boca.

· · · ·

Jun/14

24

JUGUEM MOMENTS PARAL·LELS

Juguem, amb molt de compte, amb una realitat paral·lela que li encanta i distreu la nina. L’espai escènic de dimensions ínfimes, les parets, la finestra i al mig la camilla, rodejant la pacient, compartit entre doctores, infermeres, auxiliars, estudiants… Entre nosaltres una harmonia perfecta, Pildorin acompanyat de la guitarra canta el Drac Màgic, Caragola consola a l’osseta que es super valenta, ha superat l’estrès i es sent relaxada. La infermera és al punt de clavar-li l’agulla però l’osseta fa una cucavela, es desvia i dona al rostre de Pildorín! El fet inesperat fa que la petita sols sap que alguna cosa estranya li ha passat. La sang flueix ples tubs, Caragola canta a la sana, sana a l’osseta, hem aconseguit que el seu dolor quedés a la camilla i ella per damunt la tàpia feliç amb la nostra atraient realitat. Quina satisfacció! Això mereix una aclucada d’ull entre el personal i una carícia als nostres corets.

· · ·

Jun/14

20

Quasi 200 anys després

El plor és fluix, però penetrant tan fluix que s’ha que posar fina l’oïda per esbrinar de quin bressol arriba.
Sintesis parteix per un costat Caragola per l’altre. En aquest cas, Caragola ha filat més prim encertant el bressol, i fluixet, fluixet, com el nadó, molt dolçament, comença a cantar la famosa nana. El ritme suau i relaxant deixa al menut adormit, igual que fa ja quasi 200 anys Johannes Brahms, la va compondre fent dormir el fill de la seva amiga Berta que, afectat d’algun mal, no aconseguia dormir.
La doctora fa una aclucada d’ull i el cap de secció un bon somriure, estan orgullosos dels seus pallassos i agraïts.

· · · ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->