TAG | Loli Tirita

May/15

12

DIMARTS 12 de maig, DIA INTERNACIONAL D’INFERMERIA

…avui ha estat un altre pic dels dies a UCIP, en que trobes alló que llegires un dia abans al diari, desastres dels que fan rugir el cor al seu redol i ningú ho sent i a tu te sorda per dins. Sempre commou e impressiona, famílies a les que unes hores, els hi han canviat la vida… La seva colpidora fortalesa, mesclada a parts iguals amb la desesperació mes pregona, sempre, passen els anys i com no, impressiona…
El dia internacional d’infermeria, celebrar devora el dol que ens envolta, ens obliga a ser discretes, quasi intimes amb les infermeres a las que felicitem. Elles que no tenen quasi espai per pensar al dia a dia, sinó actuar diligentment sempre amb els millors resultats possibles com a única fita prioritària, amorosos la gran majoria, cuidadores ells i elles professionals de primera línea de batalla. Un deu de persones, amb les que crec se pot dir, gairebé tots passarem qualque estona. Ma mare fou infermera de guerra amb 20 anys i directora d’un hospital a partir dels 30 fins jubilar-se, estimo l’esperit dels infermers i les infermeres, gracies bona gent!!! Molt d’anys!
Al migdia, al tren tornant cap a casa, devora jo una al•loteta jove venia de la UIB. Li deia a un noi… Estic estudiant infermeria, fins fa poc eren 3 anys, desprès del plà Bolonia son 4. Ara no podem catejar, o haure de pagar el doble l’any proper… La observava i la imaginava amb la seva bata, he pensat… Si aprova, dintre de poc probablement farem feina amb ella!

Leo Bordas.

· ·

Feb/15

10

Cant a 3 veus

Aquest matí, des de que hem arribat a les urgències pediàtriques de l’Huse, sentim una petitoneta nadona que plora i plora. El personal ens diu que plora molt, que duu tot lo dia així. Quan arribam Loli Tirita i Botiquina amb les nostres cançons i moixaines atura contundentment de plorar. El padrí es suma al cant, amb una veu de baix meravellosa que contrasta perfectament amb les tonades que es van succeint. Hi som una bona estona i les infermeres volen aprofitar l’ocasió per a posar-li una mascareta d’oxigen, ja que sol ser un moment en què plora moltíssim, d’aquesta manera aconseguim, entre tots, oferir un millor servei i minvar el patiment a aquella petitona a l’hora de rebre el tractament, sense plorar, hipnotitzada per la música (com també la mare, el padrí i les infermeres, fins i tot les pallasses). Bona col•laboració!

· · · · · ·

Abr/14

6

Una de mares, fills, enrabiades i pallasses.

És un d’aquest dies que el mòdul D de l’HUSE està estibat, complet. Avui som na Loli i na Botiquina que visitam infants, personal i familiars.

Des d’una habitació, sentim crits i plors a tot volum enmig del passadís, un infant de 2 anys té una enrabiada d’aquelles que fan desesperar tot l’entorn.

La mare el duu dins la seva habitació, on l’infant segueix plorant molt enrabiat i fins i tot pegant sa mare.

Quan passam per davant i ho sentim primer dubtam si és apropiat o no entrar en tal situació però ens arrisquem i just entrant amb energia clara dient “què passa aquí? hola!…” i interpretant la cançó “un barquito de cáscara de nuez”, l’infant atura el plor sobtadament, l’ambient es suavitza i qui comença a plorar amollant tota la tensió acumulada durant el recent episodi és la mare, mentre na Loli li frega l’esquena per calmar i acompanyar en el desassossec del moment amés d’empoderar-la amb paraules amoroses fins que seguim xerrant també cap a l’infant “no es pega a sa mamà” qui ens mira amb expressió com d’entendre total i perfectament i tot es recompon, la mare també descarregada i amb una altra expressió a la cara, ambdós molt més calmats i justament ens diu la mare que li encanta que haguem tocat aquella cançó perquè la coneixen molt i li tenen especial apreci per temes personals.

Finalment partim deixant un ambient completament diferent de com l’hem trobat quan hem arribat, no només per a aquella habitació sino també per a tot el mòdul pediàtric.

Amb la música a altra banda!

· ·

Dic/13

30

DIADA FESTIVA NADALENCA A SON ESPASES

M’agrada prendre part de la diada festiva, tant al matÍ amb en Camil per
tots els despatxos, com la festa d’angels sense ales a s’horabaixa amb els
nins, les seves famÍlies i artistes convidats. Amb la Pilar és un moment
entranyable i sobretot molt humà.
Gràcies a Juanxo, fins i tot podem entregar una bonica postal nadalenca en
mans de cada nin, és bonic, i se senten molt bé tots ells, les mostres de
carinyo i agraïment alimenten els cors!
Gràcies nins, gràcies papis i mamis, per la vostra força i el vostre amor.

· · ·

Jun/13

24

El Pallasso d’hospital.

En el Programa Planta del HUSE treballem na Loli Tirita i jo. Ens separem per les transmissions i quan després de fer la meva a Mòdul B arribo al Mòdul D, em trob un cercle d’infermeres, Susana la més activa, i auxiliars al voltant de la Leo Tirita –el nas tret- xerrant de la malaltia oncològica, experiències viscudes, tractaments, avanços en medicina, sedació en fase terminal, etc… Aquest dia, en el moment, vaig estar a punt de “renyar” a la Loli perquè havia passat molt de temps en la transmissió -40 min.- però no ho vaig fer, la jornada va anar força bé i en arribar a casa i pensar un poc sobre la feina feta em vaig adonar del valor d’aquest moment. Súper!

· · ·

Jun/13

16

Els Pallassos d’hospital, uns professionals.

Moltes vegades en Camil i jo veiem com a normal, donada la nostra experiència, els bons resultats de les intervencions dels pallassos dins l’àmbit sanitari tant quan treballem per als nins com quan interactuem amb els adults, tant o més necessitats de bon humor i lleugeresa que els infants.

El meu company i jo portem molts anys fent aquesta feina, i hem d’aturar-nos a posar en valor allò que per professionalitat i hores i hores de dedicació mos funciona automàticament, sense dificultat, ni dubtes, ni estres de cap mena, funciona tranquil·lament.

És que queremos que vengais cada dia, por favor, ens diuen les infermeres de quiròfan infantil… Ojalà carinyo! Els hi responem. Quedaros en urgencias un rato mas!!! Si fuera por mi, os hacia fijos aqui con nosotras, mos diu una metgessa entre corregudes al passadís estivat de les urgències infantils a Son Espases.

Connexió amb el públic, bona interpretació del que han de mester per estar un poc millor, generositat, entrega sense judicis innecessaris, confiança i escolta entre nosaltres, una bona grapada de recursos complementaris.

En acabar la jornada hem compartit moltes rialles, hem col·laborat a què l’ambient s’hagi transformat positivament, més lleuger, més alegre, menys dramàtic, més normalitzat, hem anat tota la jornada traient la llengua per veure a la major gent possible, estem esgotats i realment satisfets, mos resulta molt fàcil fer-ho bé… Quina satisfacció, quina alegria, quina feina més apropiada per cada un de nosaltres. Gràcies vida.

·

Abr/13

15

Sembla màgia… La música ho és!

Molta fluïdesa entre les dues pallasses, mati divertit i profitós. Molt bones col·laboracions a Hospital de dia en tant que administren quimio a les criatures citades.

Fem una llarga intervenció per una nina de 5 anys dins un box a urgències, te una severa afectació neurològica i una pneumònia, la coneixem de fa anys i li va molt molt be retrobar-nos, se li omple la cara de llum, tant que la mare voldria que no partíssim, tot el temps que hi som esta alegre, riallera i estable, quan ens allunyem te crisi respiratòria. Sembla màgia… És màgia! Feta de musica polida, dolçor cantant i carinyo, acabem intervenint per adormir-la i aleshores partir.

· · ·

Abr/13

15

Comparant reaccions

Som a urgències pediàtriques, na Loli Tirita i na Botiquina. Ens trobam a la coneguda i estimada aimgueta E, que ara no record quants d’anys té, 9?, no n’estic segura, però sí record bé que li encanta la música i les atencions (a qui no?). Té molta tossina, amb atacs constants, cosa que li dificulta la respiració. A més, tenc entès que els temes respiratoris afecten amb freqüència en casos de paràlisi cerebral infantil i n’és el cas.
Fa temps que ens coneixem i ens alegra mútuament veure’ns, encara que ens agradaria més no veure-les per l’hospital, és clar, ni a ella ni a sa mare. A més, sa mare es sorprèn en veure que a Botiquina l’ha apadrinat el “Grupo Piñero”, ja que ella coneix algú molt proper que hi fa feina.
Està tossint molt i, quan arribam, atura de tossir per escoltar la música i riure. Es posa tan contenta quan sap que hi som, que ens il·lumina amb son somriure. Cantam unes quantes cançons i, quan li pega un nou atac de tossina, la mare li diu “para de toser que si no se van las payasas”, aleshores ella atura tot d’una de tossir i quan comença la música riu.
Quan partim comença a queixar-se, ploriquejar i tossir més. Tornam i atura el plany. I torna riure. Quina pillastra! Però en realitat està cansada per la dificultat respiratòria i que duia molta estona de tossina constant, aleshores les doctores li preparen una d’aquestes pocions que elles saben fer perquè es tranquil·litzi i tornam per fer cançons de bressol, per acompanyar el moment de calma. En aquest moment, les doctores queden sorpreses de les reaccions de la nina per aconseguir atencions de les pallasses, cridant l’atenció amb tossina i queixa, i del canvi d’actitud quan aconsegueix allò que vol, musiqueta a prop i així roman més calmada, tranquil·la i somrient.
Bona col·laboració interdisciplinar. Fer equip per aconseguir qualitat en l’atenció a l’usuari és possible i enriquidor, no només per a nosaltres com a treballadores sinó també, i especialment, per a l’usuari.
Que et milloris E.!!!

· · · ·

Abr/13

8

La pera en la sala de espera.

Una sala de espera en el hospital puede ser muy aburrida, incluso aunque sea la sala de urgencias infantil. Pero esta tarde, durante un pequeño rato, no lo ha sido… Por allí han aparecido dos payasos de hospital dispuestos a pasárselo bien y hacer que los que allí había tuviesen una espera más agradable. Loli y Bruno llegan cantando una alegre canción, con ritmo y alegría, y solamente atravesar la puerta… Sshhhhhhh!! Hay un niño con dolor de oídos, así que los dos payasos siguen con todo lo que hacían, pero sin sonido, es decir, continúan marchando, bailando, tocando y cantando, pero sin hacer sonidos! Risas! Y de repente, SORPRESA! Un miniparque nuevo en la sala de espera, con un tren de tres vagones que Bruno confunde con un gusano gigante que le quiere comer. Loli intenta tranquilizarle, pero el “gusano” ya ha empezado a tragarse la pierna de Bruno, y poco a poco se lo zampa enterito, entre risas de los asistentes. Y adivinad por dónde sale Bruno… Por detrás! Loli se da cuenta y dice: “Andá! el Bruno ha salido como caca de gusano!” Risas! Se van los dos discutiendo si Bruno es caca de gusano o no, provocando más risas de niños y mayores.

· · ·

Ene/13

29

El gran valor de la nostra professió.

DIMARTS 08/01/2013

M’agrada molt el resultat de la nostra feina en aquest cas. Ens demana l’infermera que per favor col·laborem amb elles per que entra a la unitat de pre-quiròfan una al·lota de 24 anys amb un fort retràs. És grandota i molt forta. A més a mare els hi comunica que està espantada, nerviosa i sol ésser agressiva.

Deixem passar uns minuts desprès d’entrar amb la mare, per que juntes es facin amb la ubicació al box designat i percebre com és la seva forma de relacionar-se. La sentim cridar i com sa mare procura calmar-la. Primer de tot el personal sanitari es presenta i la mateixa infermera li diu que hi ha pallassos. Ella respon a la noticia amb una gran rialla.

Quan ens veu està molt nerviosa i neguitosa, i no vol ésser envaïda a nivell espaial gesticulant per fer-nos un poc enfora a manotades. Li espanta un poc el nas vermell, i els primers moments ens el llevem per tal de fer més senzill l’atansament.

El contacte físic amb molta cura i lentitud, suau i junt amb paraules tranquil·litzadores li senten molt be. Està molt preocupada quan la mare es distancia uns metres per tal de parlar amb l’infermera que li demana les dades pròpies del protocol inicial. També li angoixa molt que son pare no hagi entrat amb elles. Per tal de calmar-la al respecte col·loquem dues cadires devora ella, una per la mama i s’altre per son pare ( que no entra en cap moment, ja que la mare diu que esta molt nerviós i la situació se li fa molt tensa). Sa nina acaba oblidant la seva absència entre rialles.

Observar-la ens dona les claus de com abordar la situació. A ella li fan molta gràcia els peücs de plàstic que li han posat als peus, i son els peücs la rutina amb la que comencem a riure plegades. Cada pic que s’angoixa, els peücs son la clau per alleugerir el moment, es relaxa, canta i segueix amb gust les propostes musicals. Ens tornem a posar els nassos vermells i ja no tenim cap problema d’atansament, la complicitat és total i la mare esta molt contenta de veure el procés i sobretot de veure que aquest pic, amb els pallassos, la seva filla no ha passat el mal tràngol d’altres pics. Quan atenem altres infants no vol que marxem i es posa a plorar, la calmem dient que tornem tot d’una.

Entra als quiròfans caminant pel passadís amb nosaltres, sa mare encantada, el personal alleugerit i molt agraïts tot plegats. Aquest es un preciós exemple del gran valor de la nostra professió.

El contacte físic amb molta cura i lentitud, suau i junt amb paraules tranquil·litzadores li senten molt be. Esta molt preocupada quan la mare es distancía uns metres per tal de parlar amb l’ infermera que li demana les dades pròpies del protocol inicial. També li angoixa molt que son pare no hagi entrat amb elles, per tal de calmar-la al respecte col·loquem dues cadires devora ella, una per la mama i s’altre per son pare ( que no entra en cap moment, ja que la mare diu que esta molt nerviós i la situació se li fa molt tensa) sa nina acaba oblidant la seva absència entre rialles.

Observar-la ens dona les claus de com abordar la situació. A ella li fan molta gracia els patucs de plàstic que li han posat als peus, i son els patucs la rutina amb la que comencem a riure plegades, cada pic que s’angoixa, els patucs son la clau per alleugerir el moment, es relaxa, canta i segueix amb gust les propostes musicals. Ens tornem a posar els nassos vermells i ja no tenim cap problema d’atansament, la complicitat es total i la mare esta molt contenta de veure el procés i sobretot de veure que aquest pic, amb els pallassos la seva filla no ha passat el mal tràngol d’altres pics.  Quan atenem altres infants no vol que marxem i es posa a plorar, la calmem dient que tornem tot d’una.

Entra als quiròfans caminant el passadís amb nosaltres, sa mare encantada, el personal encantat i molt agraïts tot plegats. Aquest es un preciós exemple del gran valor de la nostra professió.

·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->