Una volta mes som a la tardor, i els pallassos que ja duem un recorregut sabem que als canvis d’estació, coneixem pacients nous i ens toca també acomiadar-nos d’altres. A la nostra cultura, la mort d’un infant es un tema tabú, molt dramàtic i difícil de viure i compartir.
Els pallassos d’hospital hem de mester eines i habilitats emocionals i psicològiques per a treballar a cor obert com només pot fer un pallasso, i alhora transformar i digerir l’experiència creixent com a persones i professionals. Acceptant i aportant a través de l’expressió artística, humanitat, reconeixement i qualitat de vida.

Es la part més complicada de la nostra feina, millorar cada moment en el que ens trobem els dos artistes. Quan la mort arriba a una criatura desprès de molts de mesos de camí, ja estimes, quin horror si no en sabéssim! per que per a ser bon professional, cal esser bona persona, i comparteixes el dol en equip. Enlloc més he tingut aquesta experiència. Per a tots els implicats extra familiars, professionals sanitaris i no sanitaris, també es un tràngol de molta intensitat al que estem exposats de forma continua, i ens uneix i enriqueix compartir com respirem la vida.

Des de aquest escrit una besada de tot cor i de part de tots i cada un dels qui som Sonrisa Mèdica, a tots els familiars amb els que compartim hores i hores de la vida i de l’adéu, en moments de molta duresa i exigència, estem al vostre costat. Hem cantat, hem rigut, hem jugat aprofitant cada moment junts, fins i tot sense saber-ho també hem plorat junts.

Un altre besada especial als col·legues professionals, facultatius, infermeria, auxiliars, zeladors/es, personal de seguretat, neteja i manteniment, tots amb els que passem tantes rialles i el que calgui.

La tercera va la vençuda, una enorme besada als nostres socis i col·laboradors, ja que ells ho fan possible. Si vols tenir el plaer de SER SONRISA MÈDICA només cal fer-te soci, veuràs quin gustet i quina satisfacció!!!

diagnóstico complicado · duelo · emociones · Loli Tirita

1eres JORNADES NACIONALS SOBRE EL VALOR TERAPEUTIC DELS PALLASSOS D’HOSPITAL

Duc 13 anys fent de pallassa als hospitals de Mallorca. Desprès de tots aquests anys, treballant com a formiguetes en l’ordre i concert intern de la nostra entitat, per fi traiem el cap al balconet del panorama nacional i cridem contents: “Ey! Acostem-nos tots aquells que volem humanitat i alegria per nassos, acreditada per xifres irrefutables, aquells que duem anys en la curolla de generar benestar, i demostrar-ho. Benvinguts i enhorabona  també als qui acaben de començar…!”

Com be va dir molt encertadament  en el seu discurs d’inauguració de les jornades, el Senyor Pep Pomar Director general de l’Ibsalut, es molt gratificant arreplegar-se amb professionals que treballen per lo mateix i en molts aspectes de la mateixa manera, per tal de compartir reptes, il·lusions, dificultats, solucions,  plans comuns, reconeixements, i dins el confort de no saber-nos sols, apuntalar la certesa de que allò que fem val molt la pena.Quin goig retrobar-nos i conèixer gent nova, i havia col·legues de professió amb els que vaig realitzar conjuntament moltes hores de formació als meus inicis com a pallassa d’hospital, i gales conjuntes e intercanvis en distints hospitals. Me’ls estimo!

El cor ens batega amb la mateixa il·lusió, coratge i ganes caparrudes d’aconseguir totes les fites de futur. A uns quants el cap ens ha tornat de plata i una bona grapada d’artistes joves s’apunten a empènyer fort,  ben enamorats de la feina, plens d’amor i amb molt per aprendre.

Per a ser un primer encontre nacional d’investigació, en coordinació amb la UIB, amb un estudi a exposar, i posant en comú fites de feina amb entitats de València, Barcelona, Murcia, Burgos, Canàries, Palència i organitzat plenament des de Sonrisa Mèdica, ha estat molt satisfactori i gratificant. Moltes gràcies a tots els implicats de qualque manera, de tot cor.

Contagiem-nos d’alegria i que visqui la pandèmia!

Loli Tirita

Fa uns dies, a l’hospital d’Inca vivim uns moments molt divertits. Després de cantar “la vida es bella” a les portes de la unitat de medecina interna, els dos pallassos juguem la nostra particular bogeria no depenent massa de que el públic estigui pendent de nosaltres. Aspirino desprès de la interpretació, s’acomiada de tothom com si fos un artista MOLT famós i desitjat, i es disculpa per que no pot fer cas a tothom, ni pot firmar autògrafs a totes les persones, demanant disculpes s’allunya caminant cap a enrere. Loli Tirita en complicitat amb el públic disculpa l’excentricitat del seu company, perdut en una fantasia que no fa mal a ningú. Aquells que passen riuen, els altres miren des de les portes on han sortit atrets per la música. Na Margalida es la segona vegada que rep la nostra visita, te 83 anys i complicacions amb un tema de traumatologia que allarga el seu temps d’hospitalització. Aquell dia tristoia i estranyada ens observava. En el box de CMA, un nin anglès recent operat, disfruta amb el fons musical de John Brown, Aspirino fa l’indi a lo peliculero mentres ells riuen i Loli Tirita posa cara de que “loco está este”. El deixa fer fins que, capficat dins el seu propi joc, fruit de la seva propia bogeria es disposa a tallar-li la cabellera a ella, Loli Tirita li dona l’alto i s’enfada, el treu del box inmediatament demanant disculpes al benvolgut public, que els observa sorpresos i ben divertits.

Aspirino · Loli Tirita