TAG | Grupo Piñero

Feb/15

17

Emocions a flor de pell

Diuen que quan algú decau no és per debilitat sinó per haver tingut la capacitat i la força d’aguantar molta d’estona suportant una gran tensió.

Avui hem anat en Pildorín i na Botiquina a Inca i quan hem arribat a la M1 ens han informat les infermeres de les habitacions que podíem visitar i a una d’aquestes habitacions hi havia un pacient que el descrivien com a “desagradable i difícil”, que constantment s’està queixant i parlant malament a tothom. Per això ens han proposat d’anar, per tal de comprovar la seva reacció amb nosaltres. Havíem d’anar en compte i així hem fet.

Hem entrat cantant suau i dolçament, guitarra i dues veus, aconseguint un esboç de somriure en el pacient en qüestió, un bon somriure en el pacient de l’altre llit i, finalment i com a resultat més destacable, la reacció de la familiar del pacient en qüestió, el deixar-se anar, relaxar i afluixar la tensió, fent una gran plorada mentre ens agraïa profundament la nostra intervenció, ens hem abraçat i acaronat. Un parell d’infermeres que havien vingut expressament per veure’n la reacció, estaven bocabadades en observar el que passa a una habitació visitada pels pallassos i el canvi que es pot arribar a produir energèticament a aquella estança.

Visca la música i l’alegria que contagien moments dolorosos i difícils en més bons de dur!!

· · · · ·

Feb/15

10

Cant a 3 veus

Aquest matí, des de que hem arribat a les urgències pediàtriques de l’Huse, sentim una petitoneta nadona que plora i plora. El personal ens diu que plora molt, que duu tot lo dia així. Quan arribam Loli Tirita i Botiquina amb les nostres cançons i moixaines atura contundentment de plorar. El padrí es suma al cant, amb una veu de baix meravellosa que contrasta perfectament amb les tonades que es van succeint. Hi som una bona estona i les infermeres volen aprofitar l’ocasió per a posar-li una mascareta d’oxigen, ja que sol ser un moment en què plora moltíssim, d’aquesta manera aconseguim, entre tots, oferir un millor servei i minvar el patiment a aquella petitona a l’hora de rebre el tractament, sense plorar, hipnotitzada per la música (com també la mare, el padrí i les infermeres, fins i tot les pallasses). Bona col•laboració!

· · · · · ·

Abr/13

15

Comparant reaccions

Som a urgències pediàtriques, na Loli Tirita i na Botiquina. Ens trobam a la coneguda i estimada aimgueta E, que ara no record quants d’anys té, 9?, no n’estic segura, però sí record bé que li encanta la música i les atencions (a qui no?). Té molta tossina, amb atacs constants, cosa que li dificulta la respiració. A més, tenc entès que els temes respiratoris afecten amb freqüència en casos de paràlisi cerebral infantil i n’és el cas.
Fa temps que ens coneixem i ens alegra mútuament veure’ns, encara que ens agradaria més no veure-les per l’hospital, és clar, ni a ella ni a sa mare. A més, sa mare es sorprèn en veure que a Botiquina l’ha apadrinat el “Grupo Piñero”, ja que ella coneix algú molt proper que hi fa feina.
Està tossint molt i, quan arribam, atura de tossir per escoltar la música i riure. Es posa tan contenta quan sap que hi som, que ens il·lumina amb son somriure. Cantam unes quantes cançons i, quan li pega un nou atac de tossina, la mare li diu “para de toser que si no se van las payasas”, aleshores ella atura tot d’una de tossir i quan comença la música riu.
Quan partim comença a queixar-se, ploriquejar i tossir més. Tornam i atura el plany. I torna riure. Quina pillastra! Però en realitat està cansada per la dificultat respiratòria i que duia molta estona de tossina constant, aleshores les doctores li preparen una d’aquestes pocions que elles saben fer perquè es tranquil·litzi i tornam per fer cançons de bressol, per acompanyar el moment de calma. En aquest moment, les doctores queden sorpreses de les reaccions de la nina per aconseguir atencions de les pallasses, cridant l’atenció amb tossina i queixa, i del canvi d’actitud quan aconsegueix allò que vol, musiqueta a prop i així roman més calmada, tranquil·la i somrient.
Bona col·laboració interdisciplinar. Fer equip per aconseguir qualitat en l’atenció a l’usuari és possible i enriquidor, no només per a nosaltres com a treballadores sinó també, i especialment, per a l’usuari.
Que et milloris E.!!!

· · · ·

Mar/13

20

Transfoarmari!

Som a Son Llàtzer, anam a una nova habitació a veure na K d’11 anys. Entram i veiem que ens mira, amb sa mare al costat. Ens veuen, sorpreses, i observen atentes sens saber què passarà. Lo bo d’això és que nosaltres tampoc ho sabem, què passarà. Entram i quan ens estam presentant justament es sent un renou que… prové de l’armari!!! (encara que sabem que ve de l’altra habitació). Veient la situació expectant que s’acaba de crear mitjançant la sorpresa, inversemblant però divertida, d’allò que pot amagar l’armari.
Txan, txan…ta, ta, tara, ta, ta, txaaaaaaan! què hi haurà?!?
Botiquina entra a inspeccionar mentre que Bruno l’espera a fora mantenint l’expectació i de sobte surt Botiquina amb un pal llarg metàl·lic que hi havia a dins.
Ahà! Ja ho ha trobat i casi és com una bèstia que ha de domesticar, pel que comença Bruno a fer música mentre Botiquina fa manejar i marejar el pal, fent-li fer voltes com una majorette, fent malabars amb el bastonet metàl·lic sorgit de dins l’armari, passant-lo per davant i per darrere, per davall les cames, entre els dits, quina passada!!!
Quedam totes estorades de la transformació de l’objecte que semblava inanimat i avorrit a un estri per a desenvolupar una habilitat sorprenent.
Ja està la bèstia domada, la tornam deixar a l’armari, ja podem partir sabent que deixam a mare i filla sanes i estàlvies de la possible i imaginària bèstia.
Podem partir a cercar noves aventures a altres habitacions.

· ·

Feb/13

19

Na Botiquina i na Guerlinde a l’spa d’urgències…

Na Gerlinde, infermera d’intercanvi, i jo mateixa, na Botiquina, supervisora més divina, som a un box d’urgències, amb B i sa mare. Ja duim una estona jugant per la zona i sabem que ens han sentit, que som per allà, cada vegada més a prop. El que no saben és què farem quan entrem al seu box, perquè en realitat no ho sabem ni nosaltres mateixes. Doncs, una vegada allà, mirant el mobiliari i la distribució de les coses i les persones, Botiquina decididament decideix decidir qualque cosa. Hi ha bona escolta entre companyes, espectació per part del públic. És una enviada especial del Grupo Piñero que vol assegurar-se que estan totalment còmodes provant la butaca, reclinant-la, el llit, etc. encara que, quan comença a cercar les comoditats que hi sol haver als hotels de Grupo Piñero com per exemple el spa, la piscina, els tobogans, la discoteca, etc. i no ho troba, es comença a desesperar i Gerlinde Blau, la seva companya, la intenta calmar, animar, convèncer de que hi ha altres coses xules, creen un duo tan patètic i divertit alhora que tant B com sa mare esclaten en riallades.

En som plenament conscients que no té res a veure un box d’urgències amb una habitació d’hotel, el que sí podem fer és canviar totalment l’ambient d’un lloc mitjançant el joc, la imaginació i les rialles.

Bon viatge!

· · ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->