TAG | Endesa

Abr/13

3

El flautista de Son Dureta

A Urgències coincidim amb una infermera, Maria Estelrich, del Pac de Felanitx que es allí degut a un accident de tràfic.
M’atura i en un apart em comenta que ens va conèixer fa quinze anys al hospital Son Dureta a causa de la hospitalització de la seva filla. Aquesta té en la actualitat 21 anys i ara és a Barcelona cursant estudis superiors de flauta travessera. La sensació que em transmet amb alegria es que aquella horabaixa de fa quinze anys a Son Dureta va ser el germen d’aquesta incipient carrera musical. Això em dona molta energia positiva per seguir la jornada repartint alegria, música i rialles… I, es clar!, per seguir esforçant-me en treure el millor de mi com a flautista.

· · ·

Feb/13

28

L’infermer d’urgències Aspirino

Aquest mes en Pildorín m’ha regalat un nas de pallasso d’urgències, fa una llum vermella intermitent!
El vaig provar al mostrador D’Urgències Pediàtriques anant amb el Professor Síntesis.
Després de presentar-nos a les infermeres i auxiliars, vaig fer com si premés un punt del mostrador i això em fes desaparèixer per avall. Quan no em veien vaig canviar-me el nas i… Pataxín! Apareixo amb el nas per amunt, lluminós i preparat per allò que elles ens volguessin comanar!

Caminava unes passetes ràpides cap una direcció:
- Què, una cançó?
Feia mitja volta per anar ràpidament cap a la direcció contraria:
- O malabars amb mocadors?
I desprès a la dreta…
- Bombolles de sabó?
A l’esquerra, amunt, avall… Fins que finalment el Professor Sintesis em va aturar i em va fer veure que les infermeres encara no ens havien demana’t que havíem de fer!

Oh! Aquest nas em connecta amb la font d’energia que em dona alegria! Visca el Pildorín i la seva tia!

· · · ·

Feb/13

16

Les aventures d’Aspirino

A l’hora del coffee-break Aspirino va a la màquina expenedora de cafè que està pròxima a la Sala d’Espera de CC.EE. Després de demanar-li al senyor cambrer de la màquina que li serveixi un cafè i, mentre espera que el procés acabi, vol tocar un tema musical per la gent que és a la Sala d’Espera.

“Hola, soc Aspirino, a veces me callo y a veces opino…  –es presenta–  I vaig a interpretar un tema de Charlie Parker.  No! El de les plomes estilogràfiques, no! El del “be bop“.
Escoltin per favor!”

Bufa i no sona res.

Ho torna a provar i no sona res ni a la de tres.

Comença a desesperar-se quan… Idea! Soc el pallasso d’Endesa! (assenyalant-se el logo).

Se’n va a cercar una presa de corrent i agafa energia (una llum vermella a la punta del dit) que introdueix dins de la flauta. Prova… Sona poc…

Repeteix l’operació amb s’altre ma. Prova… Tariroriroriroriro… Tariroriroriorirorá…

“My little suede shoes” de Charlie Parker. Aplaudiments, agraïments i … el cafè!

· · · ·

Ene/13

22

L’atleta Aspirino.

06.12.12 amb infermera Gerlinde al Programa A de l’Hospital Son Espases.

Entram a l’habitació de J. (13 anys) el seu pare està mirant un diari esportiu. Aspirino s’interessa pel tema, ell també està patrocinat per ENDESA, com la lliga de bàsquet ACB, per tant som cosins germans…

Na Gerlinde li fa saber que les coses no van ben bé d’aquesta manera, però n’Aspirino es fa el “xulo” dient que ell és un gran jugador de bàsquet!

J, el nin ingressat, el desafia a demostrar-ho i… Comença el show!

La paperera serà la cistella, però no pot estar en terra. Necessitam a na Gerlinde que l’ha d’aixecar el més que pugui. No, no és suficient, haurà d’enfilar-se a qualcun lloc… Damunt del pare! –por favor, senyor, diu el pare…- I do, damunt del llit… Ah no! No ho podem fer això! Doncs Gerlinde,  estira els braços el més que puguis i posa’t de puntetes. Molt bé, aguanta així!

Aspirino fa una pilota amb paper, intenta botar però és una m… Això no funciona! Bé, és igual, sense botar. En J. també fa bolles amb paper i proba d’encistellar-les. El seu pare defensa en Aspirino, na Gerlinde mou la cistella com li dóna la gana, bé, més a favor de J. que d’Aspirino…

Al final guanya J. i n’Aspirino se’n va protestant i capcot: M’entrenaré fort i tornaré!

· ·

Oct/12

3

Mare, vull ser Pallassa!

10 de setembre de 2012 a Son Espases.

Ja fa dies que no podem actuar per una nina que ens te por (P, 2 anys, onco). Sabem que han pogut actuar per ella companyes nostres, també Pildorín ho ha aconseguit però nosaltres no. Avui es presentarà una nova oportunitat a Hospital de Dia. Mentre nosaltres estem actuant per E. (6 anys, onco) i la seva mare, en un dels box de la unitat, arriba ella. Nosaltres quasi no li fem cas i seguim actuant per E. però ens adonem de que ella no manifesta la por que habitualment ens té i podem seguir la nostra actuació. E, com sempre, es diverteix molt amb nosaltres i, en un moment donat, ens demana que li deixem qualcun instrument de percussió per acompanyar-nos mentre toquem i cantem. A més a més diu que els vol per actuar per P, a qui vol divertir. La seva mare ens comenta que la nina li ha dit que quan sigui gran vol ser pallassa d’hospital com nosaltres. Genial! Per mi és com si després de viure a les fosques un dia arribessin uns operaris d’Endesa a il·luminar-te la casa!

· ·

Jul/12

31

“Subidón energétic”

El dia 9 de juliol, en arribar a Son Espases per començar la nostra jornada d’actuacions, durant la transmissió que ens fa el personal d’infermeria, ens avisen de que hi ha un xaval oncològic que esta aïllat per un bacteri. El nin és africa i esta força deprimit.  Durant la jornada ens trobem amb el psicòleg d’Aspanob, en Xavier, que ens comenta que l’anirà a visitar. En fer tota la planta dubtem si anar a altres serveis o fer primer la visita en aquest nin. Ens tornem a trobar amb en Xavier i tant ell com la infermera que el cuida creuen que el millor és anar-hi ara. Hi anem desprès de prendre totes les mesures higièniques (mascara, guants i bates) i trobem el nin en el sofà i la mare a l’altre costat del llit. Ens reben amb cordialitat i espectació. Ens presentem fent un parell de bromes i cantem “La cançó de les transformacions”. La mare i el nin s’animen i la mare comença a cantar una especie de gospel… Na Botiquina, que se les sap totes, ara comença a preparar el diàbolo, ara treu petits instruments de percussió mentre jo faig una roda d’acords amb la guitarra. Seguim el gospel de la mare i creix l’alegria: La mare cantant, el nin fent mamballetes i nosaltres amb ells acompanyant-los i acabant en un rialla general!
Quin canvi d’energia de l’inici de l’horabaixa! Aïllament i depressió han desaparegut per donar pas a aquest moment joiós i creatiu que es produeix ara. Que guapo veure com s’han complementat la bona feina d’en Xavier i la nostra per compartir aquest “subidón energétic” amb aquest xaval i la seva mare!
Gràcies Xavier! I gràcies Endesa per ajudar-nos a poder continuar fent aquesta feina meravellosa.

· · ·

Jun/12

28

“Ens sobra energia! I paciència…”

Avui a Son Espases, ja duem un parell d’hores sense aturar de compartir somriures i moments dolços amb el pacients que tenen molta paciència i amb el personal, que encara és més pacient i te més paciència. Precisament aquesta és una de les nostres virtuts, la paciència. Ara treballem per en M. i els seus pares. Al inici els pares li demanen al nin si li agraden els pallassos i ell diu clarament que no… Poc a poc però, mentre la infermera Sofia va fent la seva feina, se m’acut jugar un petit esvaïment, com si m’hagués marejat. Na Botiquina, molt atenta a la proposta de joc, alarma alertada a la infermera, dient però que ella coneix l’origen de la meva indisposició: ha estat un dia dur i m’estic quedant sense energia! Ràpidament na Botiquina treu un cable que connecta a un endoll i a l’interior de la meva butxaca. Jo passo d’estar adormit a, de sobte, tenir un dit il·luminat! Funciona! Suaument començo un joc de malabars lumínics amb el meu dit lluminós acompanyat a la guitarra per na Botiquina. Juguem amb el dit de llum i acabem fent un seguit de figures acrobàtiques de diàbolo de llum, brillantment interpretat per na Botiquina que amb el diàbolo és cosa fina, que deixa el nin enganxat i bocabadat, endollat!. Al final tots contents, la infermera Sofia moltíssim, ha pogut fer la cura sense que el nen no patís gens de tensió, gens de por, i jo encara més content, quina sort que tinc de ser el pallasso “enchufat” d’Endesa! Ara em sobra l’energia per dur moments de riure, de desconnexió, de pau a l’hospital!

· · ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->