TAG | diagnóstico complicado

Ene/11

19

Riure per Viure

Una volta mes som a la tardor, i els pallassos que ja duem un recorregut sabem que als canvis d’estació, coneixem pacients nous i ens toca també acomiadar-nos d’altres. A la nostra cultura, la mort d’un infant es un tema tabú, molt dramàtic i difícil de viure i compartir.
Els pallassos d’hospital hem de mester eines i habilitats emocionals i psicològiques per a treballar a cor obert com només pot fer un pallasso, i alhora transformar i digerir l’experiència creixent com a persones i professionals. Acceptant i aportant a través de l’expressió artística, humanitat, reconeixement i qualitat de vida.

Es la part més complicada de la nostra feina, millorar cada moment en el que ens trobem els dos artistes. Quan la mort arriba a una criatura desprès de molts de mesos de camí, ja estimes, quin horror si no en sabéssim! per que per a ser bon professional, cal esser bona persona, i comparteixes el dol en equip. Enlloc més he tingut aquesta experiència. Per a tots els implicats extra familiars, professionals sanitaris i no sanitaris, també es un tràngol de molta intensitat al que estem exposats de forma continua, i ens uneix i enriqueix compartir com respirem la vida.

Des de aquest escrit una besada de tot cor i de part de tots i cada un dels qui som Sonrisa Mèdica, a tots els familiars amb els que compartim hores i hores de la vida i de l’adéu, en moments de molta duresa i exigència, estem al vostre costat. Hem cantat, hem rigut, hem jugat aprofitant cada moment junts, fins i tot sense saber-ho també hem plorat junts.

Un altre besada especial als col·legues professionals, facultatius, infermeria, auxiliars, zeladors/es, personal de seguretat, neteja i manteniment, tots amb els que passem tantes rialles i el que calgui.

La tercera va la vençuda, una enorme besada als nostres socis i col·laboradors, ja que ells ho fan possible. Si vols tenir el plaer de SER SONRISA MÈDICA només cal fer-te soci, veuràs quin gustet i quina satisfacció!!!

· · ·

Sep/10

6

Un diagnóstico complicado.

Hoy me encuentro con un caso de los que podríamos llamar “complicados”. Miguel, un niño de 6 años, al cual le acaban de detectar un tumor cerebral. Al hacernos el traspaso de información por parte del personal sanitario nos comentan que, debido a su diagnóstico, puede que esté teniendo alucinaciones. Una situación que afrontamos con un profundo respeto y en la cual tendremos que desplegar nuestra mayor sensibilidad para ver qué podemos ofrecer.

Nos acercamos a su habitación muy vigilantes para intentar captar, lo antes posible, en qué estado emocional se encuentra el niño y qué ambiente se respira en la habitación. Entramos muy tranquilamente, aunque ya desde el principio Miguel nos rechaza. Sentimos que mejor no insistir de ninguna manera pero, ya que estamos dentro de la habitación, aprovechamos para hacer unas burbujas y jugar un poco con su primo que ha venido a visitarle, desplazando así todo el centro de atención lejos de Miguel. Su primo, ajeno a la gravedad de la situación, se divierte con las burbujas. Poco a poco y mirando por el rabillo del ojo, vemos que Miguel nos va prestando más atención, así que seguimos con las burbujas un rato más. Gracias a ello y a su primo conseguimos distraer a Miguel durante un rato. Cuando estamos saliendo de la habitación, con un pequeño esfuerzo por su parte, Miguel nos dedica un “Sois los mejores”. ¡Uauuu!

¡Gracias Miguel! Un gran regalo que nos llevamos en nuestro corazón.

· ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->