TAG | colaboración

Abr/15

17

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, els pallassos!

Extraccions ens avisa que en una altra habitació estan amb un nin petit. Abans d’obrir ja sentim els plors del nin. Piquem,obrim i demanem permís. Una Doctora a l’ordinador, a la camilla un pare i un ninet de pocs mesos i quatre infermeres i auxiliars,
Siii!, els pallassos diuen… La doctora somriu, afirma i entrem.

Aspi entona la nana de Brams. Rico fa una segona veu baixa i punteja l’afònic ukelele. No sona perfecte però insistim pallassos. En un moment tot s’atura, el nin deixa de plorar, obre els ulls, ens mira i somriu, també el pare i les auxiliars. Nosaltres, com la infermera que pica al nin, allí concentrats en la feina, … 1, 2, 3 segons i s’omple el tub entre somriures.

Disculpeu el retard volia abans anar a Manacor per explicar-ho.
Un plaer tornar-hi. Molts alegres coneguts. Ara ja en Rico ha visitat tots els hospitals i serveis. Gràcies.

Rico Bròcoli

· ·

Mar/15

2

Zeladora hipnotitzadora

La menuda de 14 mesos està amb careta d’ensurt, ben a punt d’esclatar a plorar, en mans de les professionals que l’han apartat de la Mami per extreure mostra de sang. Els meus primers passos sembla que poden ser el detonant perquè esclatin els plors, així que ràpidament un pas i mig enrere! Sens mirar-la, mentalment, li deman permís per, si puc, ajudar-la. Sembla que m’ha sentit, en tornar a mirar-la no s’espanta i té interès pel cuc que m’acompanya… Li agrada la cançó que li cant i em comença un escaneig des de les sabates fins al barret. Les professionals fan la seva, el cuc que està fet de bolles transparents (farcides de bolletes de colors) s’estira i acurça, la te ben atrapada! La infermera es queixa de què sols te ombres, va a picar-la i just, just en el moment, el cuc es plega i desplega! Alguna cosa ha passat, però tan ràpid… I tot torna a ser com abans, la dolça musiqueta, la cuca que belluga endavant i enrere amb el seu sorollet. Les professionals agraïdes i sorpreses comenten: l’has hipnotitzat! Jejeje

· ·

Feb/15

10

Cant a 3 veus

Aquest matí, des de que hem arribat a les urgències pediàtriques de l’Huse, sentim una petitoneta nadona que plora i plora. El personal ens diu que plora molt, que duu tot lo dia així. Quan arribam Loli Tirita i Botiquina amb les nostres cançons i moixaines atura contundentment de plorar. El padrí es suma al cant, amb una veu de baix meravellosa que contrasta perfectament amb les tonades que es van succeint. Hi som una bona estona i les infermeres volen aprofitar l’ocasió per a posar-li una mascareta d’oxigen, ja que sol ser un moment en què plora moltíssim, d’aquesta manera aconseguim, entre tots, oferir un millor servei i minvar el patiment a aquella petitona a l’hora de rebre el tractament, sense plorar, hipnotitzada per la música (com també la mare, el padrí i les infermeres, fins i tot les pallasses). Bona col•laboració!

· · · · · ·

Jun/14

24

JUGUEM MOMENTS PARAL·LELS

Juguem, amb molt de compte, amb una realitat paral·lela que li encanta i distreu la nina. L’espai escènic de dimensions ínfimes, les parets, la finestra i al mig la camilla, rodejant la pacient, compartit entre doctores, infermeres, auxiliars, estudiants… Entre nosaltres una harmonia perfecta, Pildorin acompanyat de la guitarra canta el Drac Màgic, Caragola consola a l’osseta que es super valenta, ha superat l’estrès i es sent relaxada. La infermera és al punt de clavar-li l’agulla però l’osseta fa una cucavela, es desvia i dona al rostre de Pildorín! El fet inesperat fa que la petita sols sap que alguna cosa estranya li ha passat. La sang flueix ples tubs, Caragola canta a la sana, sana a l’osseta, hem aconseguit que el seu dolor quedés a la camilla i ella per damunt la tàpia feliç amb la nostra atraient realitat. Quina satisfacció! Això mereix una aclucada d’ull entre el personal i una carícia als nostres corets.

· · ·

May/13

30

Na Botiquina fa feina fina!

Un dia a Son Llàtzer

· · ·

May/13

22

Dos mons dins un mateix espai.

Som a Son Llàtzer, en Bruno i jo mateixa, na Botiquina, un matí de sol i joc, de tonteries i cançons.

Les infermeres d’hospital de dia juntament amb les doctores, han de fer una intervenció a n’O, d’uns 13 anys. Però no es tracta d’una intervenció senzilla i, a més, és dolorosa. Ja li han fet altres vegades i, tal dia com avui, li han de repetir. Nosaltres ja havíem acabat la nostra tasca a la planta pediàtrica i érem per altres serveis, quan… ens han telefonat.

Gràcies a que ens poden localitzar mitjançant el teléfon (3210) i, sobretot, a que el personal que hi ha aquest matí ens ha tengut en compte, hem pogut anar a col·laborar en la tan complexa intervenció.

He de descriure la imatge perquè us en pugueu fer una idea.

La nina està estirada al llit, hi ha un llençol que va des de la seva cintura alçant-se cap a la paret i el sostre, de manera que queden el pare i la nina (de cintura per amunt) a la nostra esquerra i la nina (de cintura per avall) i les doctores i infermeres a la nostra dreta. Nosaltres ens trobam com entre dos mons, entre el dolor i la fantasia, entre les cames i el cap, entre les doctores i infermeres i el pare i la filla.

Però nosaltres on posam l’atenció és a un dels dos mons. Som amb el pare i la nina, la part de la nina que pot estar amb nosaltres en aquell moment, i amb la fantasia, que ens ajuda a connectar i a ella, pel que es veu, a apaivagar el dolor. Fem un desplegament de música, poesia, malabars, colors i ella ens mira i somriu, i riu i els ulls també li brillen. Està amb nosaltres, formant part d’un moment màgic, on ens podem transportar amb la imaginació. No perdem de vista que mentrestant les doctores fan la seva impecable intervenció, més calmes, amb un sentiment més lleuger, sí, crec que és lleugeresa.

El pare, agraïdíssim, ens diu que és la primera vegada que no plora mentre li fan aquesta intervenció, que altres vegades es passava l’estona plorant, mentre que aquesta vegada ha estat diferent. La seva cara reflecteix pur i sincer agraïment.

I nosaltres, també amb gratitud, partim a seguir camí, en aquest matí, de sol i joc, de tonteries i cançons.

I fins aquí el juny

Seguim caminant i el deixarem ben lluny!

· ·

May/13

13

Col·laboracions terapèutiques: èxit total!

La infermera Rocío veu que som al passadís a punt per entrar a veure a na M. Ens diu que aprofitarà la nostra visita per intentar prendre-li les constants vitals, ja que ha tingut moltes dificultats i no ho ha pogut fer abans perquè la nina no es deixava. Entrem amb una música dolça de flauta i amb bimbolles que tot d’una capten l’atenció de la nina. Immediatament la infermera Rocío es posa a fer la seva tasca i tot funciona com una seda. La nina embadalida amb el que fem els pallassos es deixa fer sense problemes. Els pares gaudeixen i “flipen” i la infermera ens dóna les gràcies… xin xiririnxin xin pum! Un èxit total.

· ·

Mar/13

27

Nuestro lenguaje es el humor.

Son Llàtzer 20/03/2013

Nuestro lenguaje es universal, es el lenguaje de la magia, el humor, la poesía. Todo el mundo lo entiende enseguida y eso es especialmente útil en casos con niños que padecen algún tipo de retraso. En esta ocasión llegamos en el momento justo, ya que una compañera enfermera está intentando colocar un pulsioxímetro (ese aparato que te ponen en el hospital en un dedo, como un pinza con una lucecita roja…sirve para medir la cantidad de oxígeno en sangre y el pulso), y el niño se ha cerrado en banda, tiene miedo y no quiere prestar su dedo. En ese momento entramos con una canción alegre  y el niño conecta enseguida con los payasos, se olvida de la lucha por no dejarse manipular… plis plas! Magia! nosotros cantamos y bailamos, y por supuesto tenemos problemas para hacerlo bien, el niño ríe y la enfermera le ha colocado sin problemas el aparatito en el dedo! Misión cumplida!

· ·

Dic/12

18

Les cures de na Botiquina son cosa fina!

Arribam a urgències i, just després, entra en L. de 7 anys amb sa mare. Està més o manco tranquil però quan veu el ferro i l’embenat que li han de posar es comença a posar nerviós i a ploriquejar. És la nostra, com més boja la proposta més s’apunta al joc l’infant i més riu. Botiquina comença a demanar que el vol embenar ella però, com el nin no es deixa (diu que millor li faci la Dra.) Botiquina per no quedar-se amb les ganes convenç a Pildorín per posar-li a ell una bena. Botiquina ho fa amb el que troba a dins la seva bossa (quin perill!) i li embena el canell amb un bolquer petitonet, de nadó! En Pildorín es deixa fer però li transmet el seu patiment a l’infant, que es comença a pixar de riure. Comparam els embenats: és molt més ridícul el d’en Pildorín i a tothom ens sembla molt divertit menys al mateix Pildorín, que plora perquè no li agrada. Jajajajajaja, ens divertim molt i L no ho passa tan malament, perquè no atura de riure. I la Dra. pot fer la feina ben feta sense que l’infant es resisteixi, per tant més calmadament, també participant del joc, de la competició d’embenats i rient. Això és fer feina a gust! Per tancar l’exitós embenat ho celebram amb nadales de Bon Nadal!!!

· ·

Nov/12

30

La música i els nadons, bombons!

Son Espases el 29/10/2012.

Nosaltres dues ens coneixem molt a nivell musical i sabem treure el millor profit d’aquest
recurs, per que fa molts anys que cantem i toquem juntes.

Això va ser una súper col·laboració brodadeta brodadeta:

El resultat de la feina d’aquest dia és molt valuós, ja que la situació d’arribada parteix d’anar
les dues a cercar on és l’infant que brama desconsolat dins un box. El trobem, comencem a
cantar , les infermeres segueixen cercant la via per extracció de sang al nadó, i nosaltres canta
que canta. En sentir la musica d’entrada ja deixa de plorar, i al cap d’una estona està tan relaxat
i embadalit amb l’harmonia musical generada que ni tant sols s’entera de la punxada! Ni fa cap
carussa, ni contracció muscular visible…

Tots els presents agraeixen el nostre saber fer i la gran ajuda professional que suposa per
infermeria una feineta tan fina, estem encantades. La mare, que esta molt vulnerable per lo
petit que és l’infant, també se sent molt alleugerida al veure lo bé que li ha anat al ninet la
nostra presencia.

· ·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->