TAG | Celadora Caragola

Mar/14

29

Una mañana alucinante.

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín, o mas pequeñito Pi.
Iba con la celadora Caracola el miercoles 26 de febrero de este año en Son Llatzer, cuando cruzábamos por consultas externas, una doctora nos oyó y nos llamó; venid, venid, nosotros cantando una canción acudimos. Pasad, pasad, intentamos pasar, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín y así sucesivamente… Confusión y risas de todos. Al final pasa Caracola, un grupo grande de 8 hombres en círculo, de entre 30 y 70 años, nos espera dentro. Muchas caras ilusionadas y sorprendidas, todos los hombres van tapados con pañuelos en el cuello y no hablan mucho, yo miro desde la puerta a la pared y veo un poster de la faringe por dentro, glups! Creo que ya se donde estamos. La Doctora nos da paso y hacemos las presentaciones oportunas naturalmonte! Todos ríen y están contentos. Después de presentarnos empezamos a cantar: “Na Catalina de Plaça” y en el momento de cantar el “cua cua cua” todos se esfuerzan por cantar con nosotros el cua cua cua, nosotros seguimos cantando hasta terminar la canción. Despues de la canción, la Doctora comenta en voz alta a todo el grupo que este trabajo que acaban de hacer, de intentar querer sacar la voz en una canción, es muy positivo para ellos, para su recuperación. Nosotros nos despedimos y salimos con otra canción divertida por el hospital, en la salita se queda un buen ambiente en el grupo. Una mañana llena de colaboraciones, aventuras y alegría.

Pildorin quiere dar las gracias de verdura, perdón de verdad, a “ALOHA” por estos nuevos meses de apadrinamiento, porque gracias a ellos podemos seguir dia tras dia con nuestro trabajo en los hospitales, haciendo reir a los niños y no tan niños.

Pildorí ……..n

¡¡ Muchas gracias !!

· · ·

Dic/13

30

DIADA FESTIVA NADALENCA A SON ESPASES

M’agrada prendre part de la diada festiva, tant al matÍ amb en Camil per
tots els despatxos, com la festa d’angels sense ales a s’horabaixa amb els
nins, les seves famÍlies i artistes convidats. Amb la Pilar és un moment
entranyable i sobretot molt humà.
Gràcies a Juanxo, fins i tot podem entregar una bonica postal nadalenca en
mans de cada nin, és bonic, i se senten molt bé tots ells, les mostres de
carinyo i agraïment alimenten els cors!
Gràcies nins, gràcies papis i mamis, per la vostra força i el vostre amor.

· · ·

Mar/13

19

Pildorin està d’estrena!

Pildorin està neguitós, estrena vestuari i la rigidesa de la roba nova no és per a ell. Ell se sent còmode quan la roba va impregnada de belles batalles de la vida quotidiana.
Poc a poc, amb les floretes que li tira Caragola, es va sentint guapo dins el vestit colorit de Alhoa (l’empresa que bonament l’apadrina) amb l’extraordinari barret de copa, ple de números, la super megaelegant corbata… Basta de xerrameca, comença la funció!
Una habitació darrera l’altre, els pallassos transformen l’espai. L’avorriment es converteix en diversió, els plors en rialles, el neguit del nadó troba el son amb les dolces cançons…
De sobte el vestit nou de Pildorin, concretament el barret de copa, pren el protagonisme.
Pildorin es disposa per fer meravellar un petit avorrit, amb els seus equilibris.
“Lo mai vist!” anuncia Caragola.
Pildorín es posa un bastonet al nas per mirar de realitzar un exercici d’equilibri, però malauradament li cau davall el llit. Per més que s’esforça Pildorin, un cop i un altre el barret xoca amb el llit que l’impedeix apropar-se.
Caragola veu clar com ho ha de fer i no para de donar ordres a en Pildorin, el nin i el pare s’esclaten de rialles! Finalment, una coça ben donada fa sortir de davall el llit el pal i permet a Pildorin recuperar-lo i, fent l’equilibri, parteix amb la Caragola mes contents que unes pasqües…

· · ·

Feb/13

25

Pildorín estrena traje! Y apadrinamiento… Gracias ALOHA!

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín o mas pequeñito Pi. Hoy ha sido mi primer día de hospi con mi traje nuevo y mi sombrero lleno de números, algunos cuelgan y otros se salen. No sé si también al final tendré la cabeza llena de números como los políticos, ji ji ji. He tenido el humor, perdón, el honor de trabajar con Caracola que no bebe Cocacola y es un amor. Me he sentido muy bien con esta vestimenta nueva que a creado Aloha y una chica muy simpática para Sonrisa Médica y para mí.

En el Hospital,  Rubén, un chico muy especial, en seguida se ha dado cuenta de mi atuendo y eso me ha alegrado muchísimo. Luego un enfermero, Sergio, me ha dicho que iba muy guapo y se me ha subido el rojo del corazón a la cara. Después le hemos cantado una canción muy bonita a Roberto, con parálisis cerebral, que estaba ingresado en Uci porque lo habían atropellado y con su mano totalmente vendada hasta la muñeca nos saludaba (era un gran esfuerzo!). Tenía los ojitos muy hinchados pero creo que nos veía un poco entre sus pestañas. Le acompañaba probablemente su madre y cuando le preguntamos con mucho cariño: – cómo estan ustedes? la madre contesta sin dejar de soltarle la otra mano a Roberto y con una sonrisa en la boca; – biennnn!

Me conmueve ver gente con tanta fuerza.

Gracias Aloha por el apadrinamiento y colaboración con sonrisa médica

Bienvenidos a un mundo de sonrisas.

· · · ·

Ene/13

15

La porta màgica

Son Espases CMA 15/01/2013

Estam arribant a la sala de pre-quiròfan, després d’haver jugat una bona estona al box de CMA. Anam pel passadís perseguides pel llit i en P Ja ha entrat al joc amb nosaltres i riu, també el zelador hi participa. Som un equip. Aleshores diem a P que ell té sa màgia per poder obrir la porta, només ha de bufar. Ens diu primer que no, que no pot ser. Seguim amb el joc i bufant nosaltres a la porta no ho aconseguim, aleshores es decideix i ens ajuda i quan bufa ell… s’obre la porta!!!!! Ell sí que sap, té màgia i pot obrir portes bufant! Queda sorprès d’ell mateix i ens mira completament al·lucinat.

· ·

Ene/13

15

El globus flotant-volador.

Son Espases 15/01/2013

Som a la sala de CMA. Na R està esperant per ser operada. Ens veu arribar. Al principi es mostra com espantadissa i vergonyosa. No col·labora tranquil·lament amb el personal d’infermeria pel protocol habitual. Està realment nerviosa i espantada. Començam a jugar “com qui no vol la cosa” a cursis i senzills jocs de mans. S’afegeix al joc la suau música de la guitarra, tot acompanyant-lo. Ens mira encara empegueïda però ja ha fugit la por, ja està entrant en el joc. Les mans juganeres de la Zeladora Caragola, com veuen un globus damunt del llit, demanant permís, l’agafen i continuen el joc amb aquest nou element. Tot junt, per moments, esdevé molt poètic. Ballant, ballant el globus queda aferrat al biombo, flotant, volant. ¡Uaaaauuuu! Quina passada!!! Tothom queda meravellat davant la peripècia, especialment na R. Com ha estat tan sorprenent aquesta habilitat de la ZC, la supervisora Botiquina també vol provar sort, amb l’electricitat estàtica. Aleshores, frega el globus al seu capell però… sabeu què se li aferra al biombo? El globus? Doncs no. El seu cap!!! Na R. I la família ja comencen a riure davant els problemes de les pallasses. Na ZC treu un martell per desenganxar-la del biombo, hi pega uns copets màgics i, quan aconsegueix desenganxar-li el cap, se li aferra un colze! I després el nas! I diferents parts del cos. Davant el desesper de ZC per ajudar B a sortir d’aquest embolic, entre grans riallades de R. I acompanyants, decideixen ajudar-la i prendre-li el martell per salvar les pallasses de tal embolic. Rient i pegant copets suaus na R. Aconsegueix finalment alliberar na B. Del biombo. És molt divertit per a tothom però sobretot, el més destacable, és el canvi de la situació que ens trobam quan arribam amb la situació que deixam en partir, tant de la nina com dels acompanyants.

· · ·

Nov/12

30

La música i els nadons, bombons!

Son Espases el 29/10/2012.

Nosaltres dues ens coneixem molt a nivell musical i sabem treure el millor profit d’aquest
recurs, per que fa molts anys que cantem i toquem juntes.

Això va ser una súper col·laboració brodadeta brodadeta:

El resultat de la feina d’aquest dia és molt valuós, ja que la situació d’arribada parteix d’anar
les dues a cercar on és l’infant que brama desconsolat dins un box. El trobem, comencem a
cantar , les infermeres segueixen cercant la via per extracció de sang al nadó, i nosaltres canta
que canta. En sentir la musica d’entrada ja deixa de plorar, i al cap d’una estona està tan relaxat
i embadalit amb l’harmonia musical generada que ni tant sols s’entera de la punxada! Ni fa cap
carussa, ni contracció muscular visible…

Tots els presents agraeixen el nostre saber fer i la gran ajuda professional que suposa per
infermeria una feineta tan fina, estem encantades. La mare, que esta molt vulnerable per lo
petit que és l’infant, també se sent molt alleugerida al veure lo bé que li ha anat al ninet la
nostra presencia.

· ·

Dic/10

11

Sala de espera


Celadora Cargola i el seu company d’avui, el celador Pildorín, es troben a l’Hospital de Manacor duent a terme la visita setmanal dels pallassos de Sonrisa Médica, com tots els dijous. A meitat del seu recorregut i havent aconseguit que alguns riures i rialles ja surin per l’ambient de l’hospital a Pildorín li entren ganes d’anar al bany, a fer un pis. Caragola fa estona que també té ganes, però no ha dit res perquè estan acabant la primera part del recorregut, a punt de pujar a segona planta i fer allá un petit descans.

En això que passem per la sala d’espera on pacientment esperen els familiars dels pacients que estan sent intervinguts en quiròfan (en la sala d’espera on esperen… pacientment als pacients… uyy, quin embull… bé, seguim). En aquesta sala, en la qual hi ha una petita cambra de bany, es troben tres acompanyants esperant pacientment, un d’ells, al que anomenarem Senyor 1, està fent una becadeta. Cargola va a asseure’s en una de les cadires, mentre espera que Pildorín faci les seves necessitats. En això que el Senyor 2 li avisa que la cadira està bruta.

Senyor 2: “És que té una taca”, assenyalant a la cadira on anava a asseure’s Caragola.

Caragola: “Doncs moltes gràcies… que les taques taquen”.

Així que decideix asseure’s en una altra cadira, al costat d’una noia que també espera pacientment. Ara estem tots esperant, inclosa Cargola. Els seus peus embolicats per unes enormes sabates, comencen a balancejar-se, fent sonar els cascavells que pengen d’ells. I gairebé simultàniament la seva veu apareix flirtejant l’ambient, jugant tímidament amb la noia que està asseguda al seu costat, cantant “Elastics Blaus”. Acaba la cançó i Pildorín encara no surt. En això que Cargola dirigeix la seva mirada cap al bany, buscant l’aparició de Pildorín, quan es troba de front amb el Senyor 1, que acabava de despertar de la seva tranquil·la becadeta. Caragola li demana mil disculpes per haver-li interromput tan dolços somnis. Molt simpàtic el Senyor 1 accepta les disculpes entre riures, rialletes i somriures dels presents.

Pildorín segueix sense aparèixer… Caragola es demana, “haurà pujat a un submarí i iniciat un llarg viatge a través del vàter?” Es comença a preocupar. Oh, si, ara si apareix. Va directe a asseure’s en la cadira on està l’esmentada taca. Cargola li avisa… massa tarda, ja s’ha assegut.

“Doncs ara ja no està!”, diu Pildorín, mentre mou el seu “trasero” tal com si tingués un drap aferrat al mateix i estigués traient lluentor a la cadira.

Pildorín: “I disculpi cavaller per haver-li interromput el somni” dirigint-se al Senyor 1.

Cargola: “Té son, senyor? Doncs no hi ha problema, li cantem una nana!”

Els dos pallassos cantussegen algunes frases de la nana de Brahms acompanyades a la guitarra.

Cargola: “Disculpi senyor, però vostè no té actitud de dormir-se. Així és impossible dormir-li”.

Senyor 1: “Però és que no hi ha nens en aquest hospital?”

Cargola: “Ostres, si, si a això anem, a buscar nens!”.

I els dos pallassos surten veloços a seguir la seva ruta, després d’haver entretingut als familiars dels pacients que pacientment esperen a la sala d’espera… uy! que ja em torno a embullar.

Nov/10

10

La magia de la música

Entramos en la zona de Urgencias cuando escuchamos el llanto de un bebé. A Felipe, de unos pocos meses, le están administrando una mascarilla por problemas respiratorios y llora desconsolado. Su mamá, que está un poco estresada y algo nerviosa, no consigue calmarlo. Es el momento de poner en marcha la magia de la música. Un suave “Ma Petite” interpretado por Bruno Dos Tres hace que el pequeño se vaya calmando, hasta dejar de llorar. Al mismo tiempo que observa como vuelan los pañuelos de la Celadora Caracola, con sus colores y sus malabares, haciendo piruetas en el aire.

Bruno Dostres continúa tocando la guitarra y creando un ambiente musical agradable consiguiendo que cada vez el niño se relaje más. Felipe pasa de estar colorado como un tomate a empezar a mostrar una sonrisa en su cara y casi reir. Su mamá, que no acaba de creérselo, llora de emoción y nos mira diciendo: “Ahora no os podéis ir…” la tranquilizamos, aunque no disponemos de mucho tiempo decidimos quedarnos puesto que no queremos romper la magia del momento. Retiran la máscara a Felipe, que sigue embobado con los payasos y la música. Su expresión es risueña. Su mamá nos comenta, toda emocionada: “Sois un milagro, os llevaré a casa conmigo, porque conseguir esto no es nada fácil”. ¡Toma ya! He ahí una buena recompensa a nuestra labor recibida de forma instantánea. ¡Gracias mamá de Felipe!

· ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->