TAG | Botiquina

Mar/15

1

La volta ciclista a Son Llàtzer

A Son Llàtzer amb la supervisora Botiquina, va ser molt divertit. Tocam a la porta de rehabilitació de la consulta cardiovascular i ens contesten amb alegria; Passeu passeu!
Entram cantant Guantanamera i la gent també s’alegra de veure’ns, és gent d’entre 30 i 60 anys i estan damunt les seves bicicletes estàtiques i les maquines per fer cardio. Record que i hi havia un francès, un Itàlia i un polonès i vàrem fer la broma de l’acudit. Després na Boti fa la broma; “en el culo tengo flores” i mostra les braguetes de flors que du (són uns calçotets) i la gent riu molt, després la conviden a pujar a una bicicleta i en Pildorín comença amb la cançó; “La bicicleta clinc clinc…” i l´ infermera aprofita per pujar un poquet el ritme de
l’entrenament. La gent i els professionals es queden contents, quan sortim el Dr. es posa a ballar i ens acomiada.
Record un altre aventura a l´hospital de Manacor amb la Zeladora Caragola, passant fent musiqueta pel passadís d’Urgències, una infermera ens crida per alegrar un sr. que està al box trist amb la seva filla, demanam permís per entrar i la filla diu: si, és el sr. Biel un padrí de 100 anys de Manacor i no hi sent molt bé, però obre bé els ullets per veure’ns i li dedicàrem na Catalina de Plaça, quan vàrem acabar va fer mig somriure i ens va llençar un petò d’enfora, va ser molt bonic.

Vull dir i que quedi per escrit, que part d´aquesta feina es pot fer gràcies a ALOHA que és l´empresa que apadrina en Pildorín i que també vull donar les gràcies personal ment. Gràcies ALOHA per ajudar-mos i ajudar als nens ingressats. Molta salut per tothom!!

Atontament

Pildorín Anestesio Positori ……o

· · ·

Feb/15

17

Emocions a flor de pell

Diuen que quan algú decau no és per debilitat sinó per haver tingut la capacitat i la força d’aguantar molta d’estona suportant una gran tensió.

Avui hem anat en Pildorín i na Botiquina a Inca i quan hem arribat a la M1 ens han informat les infermeres de les habitacions que podíem visitar i a una d’aquestes habitacions hi havia un pacient que el descrivien com a “desagradable i difícil”, que constantment s’està queixant i parlant malament a tothom. Per això ens han proposat d’anar, per tal de comprovar la seva reacció amb nosaltres. Havíem d’anar en compte i així hem fet.

Hem entrat cantant suau i dolçament, guitarra i dues veus, aconseguint un esboç de somriure en el pacient en qüestió, un bon somriure en el pacient de l’altre llit i, finalment i com a resultat més destacable, la reacció de la familiar del pacient en qüestió, el deixar-se anar, relaxar i afluixar la tensió, fent una gran plorada mentre ens agraïa profundament la nostra intervenció, ens hem abraçat i acaronat. Un parell d’infermeres que havien vingut expressament per veure’n la reacció, estaven bocabadades en observar el que passa a una habitació visitada pels pallassos i el canvi que es pot arribar a produir energèticament a aquella estança.

Visca la música i l’alegria que contagien moments dolorosos i difícils en més bons de dur!!

· · · · ·

Feb/15

10

Cant a 3 veus

Aquest matí, des de que hem arribat a les urgències pediàtriques de l’Huse, sentim una petitoneta nadona que plora i plora. El personal ens diu que plora molt, que duu tot lo dia així. Quan arribam Loli Tirita i Botiquina amb les nostres cançons i moixaines atura contundentment de plorar. El padrí es suma al cant, amb una veu de baix meravellosa que contrasta perfectament amb les tonades que es van succeint. Hi som una bona estona i les infermeres volen aprofitar l’ocasió per a posar-li una mascareta d’oxigen, ja que sol ser un moment en què plora moltíssim, d’aquesta manera aconseguim, entre tots, oferir un millor servei i minvar el patiment a aquella petitona a l’hora de rebre el tractament, sense plorar, hipnotitzada per la música (com també la mare, el padrí i les infermeres, fins i tot les pallasses). Bona col•laboració!

· · · · · ·

Sep/14

25

La Unió fa la força!

Seguim obrint portes

Som a ccee, S i B, un matí més. Anam musicant els passadissos i sentim plorar un infant. Demanam permís a la doctora, sense paraules. Anam fent la nostra intervenció, l’infant es calma i la doctora, que no coneixia el nostre potencial per afavorir les intervencions, queda gratament sorpresa i ens super agraeix la nostra tasca.
És un bon moment per recordar que estam encantats de treballar en col·laboracions com a forma de millorar el servei cap als pacients.

La Unió fa la força!

· ·

May/14

6

“Com aigua de maig”

“Com aigua de maig”

És un matí intens (darrerament molts ho són) amb molts d’infants a diversos serveis i moltes col·laboracions que tant nosaltres com el personal agraïm, ja que podem observar com afavoreix els usuaris.

Però hi ha un servei on ens esperen “com aigua de maig”, és la Ucic. El nostre amic R. i la nostra amiga A. ens reben que fa gust. Després de tants d’anys ja som part els uns dels altres. Jo, per la meva part, els hi vull agrair la seva gran capacitat receptora, són el millor públic.

Avui hi ha nervis perquè a R. encara l’estan banyant i ell frissa perquè vol venir amb nosaltres de passeig. “No passis ànsia, que vos esperam!” I així és la cosa, quan estan tots preparats a les seves cadires sortim tota la comitiva. R., A., les dues infermeres que duen una cadira perhom, Aspirino i Botiquina. Festa i música pels passadissos, passant per urgències pediàtriques. Especialment al passadís de personal del 2n pis, és molt divertit veure tots els capets guaitant per les portes dels despatxos per mirar què és el que passa. Supòs que per a ells i elles també deu ser prou divertit veure passar per allà una comitiva com aquesta, tots alegres i cantant, amb els ulls radiants d’emoció per compartir la passejada i estona de bauxa.

Si l’aigua de maig és tan necessària per a una bona temporada de fruiters i gramínies, també ho és l’alegria per a una bona temporada de joia al cor.

· · ·

Abr/14

6

Una de mares, fills, enrabiades i pallasses.

És un d’aquest dies que el mòdul D de l’HUSE està estibat, complet. Avui som na Loli i na Botiquina que visitam infants, personal i familiars.

Des d’una habitació, sentim crits i plors a tot volum enmig del passadís, un infant de 2 anys té una enrabiada d’aquelles que fan desesperar tot l’entorn.

La mare el duu dins la seva habitació, on l’infant segueix plorant molt enrabiat i fins i tot pegant sa mare.

Quan passam per davant i ho sentim primer dubtam si és apropiat o no entrar en tal situació però ens arrisquem i just entrant amb energia clara dient “què passa aquí? hola!…” i interpretant la cançó “un barquito de cáscara de nuez”, l’infant atura el plor sobtadament, l’ambient es suavitza i qui comença a plorar amollant tota la tensió acumulada durant el recent episodi és la mare, mentre na Loli li frega l’esquena per calmar i acompanyar en el desassossec del moment amés d’empoderar-la amb paraules amoroses fins que seguim xerrant també cap a l’infant “no es pega a sa mamà” qui ens mira amb expressió com d’entendre total i perfectament i tot es recompon, la mare també descarregada i amb una altra expressió a la cara, ambdós molt més calmats i justament ens diu la mare que li encanta que haguem tocat aquella cançó perquè la coneixen molt i li tenen especial apreci per temes personals.

Finalment partim deixant un ambient completament diferent de com l’hem trobat quan hem arribat, no només per a aquella habitació sino també per a tot el mòdul pediàtric.

Amb la música a altra banda!

· ·

Dic/13

6

BON NADAL!

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín o mas pequeñito; Pi. Esta vez surcando en una nueva aventura con la Supervisora mas molona: Botiquina que lleva cristalería fina y es divina. Saliendo de hospi de día, despues de estar con todo el equipo de enfermeras verdes y azules, con un nene super valiente, cantándole una canción mientras le ponian el “Porta Cat” (que es una cosita blanca o azul con forma de haba, con una aguja de unos tres centimetros que se clava en el pecho) y el nene pasaba un mal momento y ahi apareció Eli, que es una elefanta rosa pequeñita, amiguita de Botiquina y Pildorín. Se asomó por encima del hombro de Pi y bajó lentamente por el mastil de la guitarra. El nene miró a Eli atentamente mientras le ponían el “porta” y por unos instantes se despistó y …ya está! Miró al papi sorprendido (como pensando: qué raro, no me ha hecho tanto daño…) mientras sonaba la musiquita de Pildorín. Después Boti dejó unas burbujas en el aire que parecían besitos. Las enfermeras lo hacían fenomenal, también bromeaban con nosotros. Salimos de Hospi de día y fuimos por los pasillos, pasando por la sala de rehabilitación y cantando otra canción. De repente en mitad del pasillo nos esperaban un montón de niños con sus papis y mamis, con un montón de ilusión para ver a los payasos, a ver que harían hoy. El hospital parecía un pequeño teatro, todos pasándolo en grande olvidando donde estaban y a que habían venido mientras esperaban su turno para entrar en la consulta. Que momento tan hilarante con canciones de las de antes, Botiquina y Pildorín estaban entusiasmados.

Quiero agradecer a Aloha este año de apadrinamiento, gracias a ellos estas historias han podido suceder muchos dias.

Gracias Aloha! Pildorí …..n

Bon Nadal !!

· ·

Oct/13

23

Felicitació telefònica

Avui és l’aniversari del nostre gran amic R. Quants en fa ja? Ja he perdut el compte!
En Pildorín i na Botiquina som a Son Llàtzer i ell és a Son Espases. Però això no és un impediment perquè el felicitem. Ja sabem que avui l’aniran a veure n’Aspirino i na Caragola, però nosaltres també hi volem dir la nostra, per què no?
Aleshores decidim telefonar d’hospital a hospital i així li cantam la cançó d’aniversari per telèfon.
Quina sorpresa que han tengut! Quan l’infermer Sergio rep la telefonada d’un altre hospital pensava seria un ingrés però no, érem nosaltres i els ha encantat la novetat!
Moooooooolts d’anys!!!!!!

·

Jun/13

19

Las nuevas aventuras de Botiquina y Pildorín.

En hospi de día nos comentan que acaba de llegar una niña de quirófano, que ya esta en una habitación, que pronto despertará, entonces nosotros acudimos a verla, la nena duerme pero la acompaña su mami que no duerme. Botiquina entra sigilosamente sin hacer nada de ruido, Pildorín esta en la puerta, Botiquina le regala una postal a la mama y cuando va a volver a salir de la habitación, la nena abre un poquito un ojo y ve a Botiquina, Botiquina llama para que acabe de entrar Pildorín y cantamos una canción que a mi me encanta mucho, se llama: ” Puf era un drac màgic”. Que guatxi!! La mami se la sabe y la canta con nosotros cerca de su hija, la nena tiene una cara de sorpresa total, unos ojitos negros que cada vez se abren mas, no se acaba de creer lo que ve, despierta de la Anastasia y nos mira súper sorprendida, la mama sonríe alegremente. Cuando termina la canción, Botiquina, la mama y yo tenemos la gotita en el ojo de lo emotivo que ha sido, la mami nos lo agradece de todo corazón, la enfermera al salir también nos lo agradece. Cuanta gratitud, cuanto amor!.

· · ·

May/13

30

Na Botiquina fa feina fina!

Un dia a Son Llàtzer

· · ·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->