TAG | Aspirino

May/15

20

Bitàcola d´abril

Aquesta vegada amb n´Aspirino a l´hospital de Son Espases. Anam a visitar un nen gran, un company de fa una estona llarga, ell i sa mare son un encant, son una gent alegre i optimista, que sempre tenen mitja rialla a la boca, plena d´amor per regalar. Que extrany, no hi és a l´habitació!! Seguim fent música al passadís d´una forma graduada i dolça, quan passam davant l´habitació de cures, n´Aspi guaita a dintre, Pildo toca: la bicicleta, i ens decidim a entrar. Hi ha el nen de l´habitació, està tombadet de costat sobre la camilla, molt sedat per l´anastasia, li acaben de fer una punció lumbar, la mare es troba a la vorera seva recolçadeta i de sobte el nen veu a n’Aspirino.
Aspirinoooo, Aspirinooo ven aqui dame un abrazooooo!!! Aspi s´atraca i saluda a la mare i dona un abraç molt emotiu al nen. El nen s´alegra de veure’l i riu una estona, l´abraça amb la poqueta força que té. Sona la musiqueta , de sobte, també veu a Pildorín, Pildorínnn!! Dame un abrazo!!Te puedo adoptar?….Estas tan gordito y pareces tan calentito… Abraçada d´en Pildorin i rialles dels companys professionals i la mare. Continua diguent: perdonad que no os pueda ver bien, tengo los ojos que van cada uno por un lado, y segueix rient… Aspirino és posa tendre amb una cançoneta a canon que feim per deixar un rastre de carinyo, Pi l´acompanya amb la guitarra, adeu… fins després…besos de pallassos…

· ·

Abr/15

22

20 somriures

El dimecres 22 interrumpim el Programa de Quiròfan per assistir i col•laborar en la presentació que es fa al Hall del Hospital Universitari Son Espases del llibre “20 Sonrisas” de Lourdes Durán. És reconfortant tota la gent del hospital que s’ha volcat en aquest acte i que han trobat un forat a les seves feines, agendes, o el que sigui, per passar-se per allá. També alguns nins i pares i mares. Ha sigut molt maco també que tinguéssim públic al 1er pis.

· ·

Abr/15

17

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, els pallassos!

Extraccions ens avisa que en una altra habitació estan amb un nin petit. Abans d’obrir ja sentim els plors del nin. Piquem,obrim i demanem permís. Una Doctora a l’ordinador, a la camilla un pare i un ninet de pocs mesos i quatre infermeres i auxiliars,
Siii!, els pallassos diuen… La doctora somriu, afirma i entrem.

Aspi entona la nana de Brams. Rico fa una segona veu baixa i punteja l’afònic ukelele. No sona perfecte però insistim pallassos. En un moment tot s’atura, el nin deixa de plorar, obre els ulls, ens mira i somriu, també el pare i les auxiliars. Nosaltres, com la infermera que pica al nin, allí concentrats en la feina, … 1, 2, 3 segons i s’omple el tub entre somriures.

Disculpeu el retard volia abans anar a Manacor per explicar-ho.
Un plaer tornar-hi. Molts alegres coneguts. Ara ja en Rico ha visitat tots els hospitals i serveis. Gràcies.

Rico Bròcoli

· ·

Abr/15

16

Peluix Pildorín

Aquest matí ha estat ben farcit de col•laboracions, però vull destacar quan entrem a Sala de Cures d’Oncologia i trobem a un adolescent de 15 anys que li acaban de fer una punció lumbar (PL) acompanyat de la seva mare. Ens coneixem de fa estona. El al•lot encara està mig endormiscat pels efectes dels anestèsics i ens comenta que els ulls li fan pampallugues, aprofitem per jugar-ho i riure una mica, però el millor es quan li diu a en Pildorín que quan tingui diners el contractara per que li serveixi de peluix… El tó de veu i la forma tant dolça de dir-ho fa que tots veiem a Pildorín convertit en un fantàstic oset de peluix. Riem tots contents i els deixem recuperar-se amb pau i tranquil•litat.

· ·

Abr/15

15

LA BITÀCOLA DE LES ABRAÇADES

Aquesta podria ser la bitàcola de les abraçades.

Abraçades reals.

Abraçades necessàries.

Abraçadades estimulants.

Abraçades com a via d’escapament.

Abraçades emotives.

Abraçades que et demanen ajuda, consol, suport, distensió, enteniment, alliberació,..

Ha esta un mes, el d’abril, amb molts de contrastos per part meva com a Pallasso d’Hospital. Cada vegada em vaig trobant més a gust i tranquil. Perquè veig la resposta del personal, la dels nins i pares i, sobretot, la meva.

Ja no “faig de… pallasso”, ara “començ a ser-ho”, a gaudir-ho, som conscient cap on he d’anar per millorar i per suplir el que em manca, que és molt però és un repte engrescador i positiu.

Cada jornada de treball és una aventura meravellosa, amb dalt-i-baixos, com a la vida, però a les darreres sessions de feina, m’han succeït a mi i al meu company (Aspirino) una sèrie fets que no em deixen indiferent, sinó tot lo contrari. Em reforcen i em valentonen per tirar endavant.

Aquests fets són les abraçades rebudes per part dels pares i/o familiars.

Ho he pogut veure amb n’Aspirino, i sorprenentment amb mi, i no una vegada, sinó vàries.

Com he explicat abans, t’arriben de part dels familiars com una gran necessitat per part seva i una gran mostra d’agraïment. La gent que pateix necessita el contacte humà, la pell, la besada i sobretot l’abraçada.

I nosaltres, si cura, l’acceptam. I si, és necessària també l’acceptam. Donam i rebem.

———

Una abraçada a tots/es.

Siòn, el de resepsiòn.

· ·

Abr/15

13

Intimitat

Dilluns 13 volem visitar un dels nins “habituals” d’Oncologia que sol passar-s’ho molt bé amb els pallassos, però avui no vol que el veiem. Evidenment respectem la seva decissió i no entrem a l’habitació. Més tard la seva mare ens troba en el passadís i ens diu que el nin no ha volgut que entressim perquè degut a la malaltía que té no controla els esfinters, i ha de dur bolquer. A més a més, demà cumpleix 5 anys. Quina situació més incòmoda! Afortunadament i malgrat que el nen ha estat traslladat a UCIP, l’endemà Loli i Caragola han passat a cel•lebrar l’aniversari. (Siòn + As 13.04.2015)

· ·

Feb/15

16

Delirios automobilisticos

Dispuestos a jugar se preparan el prof.sintesis y enfer.Aspirino para entrar en la habitación. Tocan la puerta y cuando nos dan permiso arrancamos nuestra improvisación. Expectación en el sofà de la habitación, y algo està pasando… El prof.sintesis saca del bolsillo un pequeño objeto, un bólido con dos ruedas y… Prepárense! Pues empieza un juego con los sonidos que produce la bomba de medicación de nuestra pequeña paciente protagonista y su acompañante. El mini coche empieza a rugir motor y a subir y bajar por todas las partes del enfer.aspirino, y después por las paredes, y cada vez con más ritmo y más ruido! Que està pasando? La habitación es ahora un circuito de carreras automovilísticas muy especia,l con diversidad de obstáculos, auto acrobacias y extrañas zonas donde aparcar, reparar, incluso dormir la siesta. Sí! El coche se pone a dormir una siesta en la cabeza del enfer.aspirino que ya está perdiendo la paciéncia desde hace un rato. No entiende como su cuerpo y su vestuario se ha convertido en un sin fin de carreteras. Intenta calmar al prof.sintesis, que no puede parar con el juego que ya tiene su propia inercia, y es el mini coche el que lo arrastra.Siguen apareciendo nuevos obstáculos, nuevas sensaciones, nuevos retos a ser superados por el bólido. Hasta que, en todo este divertido caos, el enfer.aspirino decide poner un límite y frenar esta escalada de motores y autopistas. Le da el alto al profesor y le retira el carnet (y los puntos!). Acto seguido, con su grúa pulgar, guarda en el garaje de su bolsillo el pequeño automóvil.
Risas.
Hemos conseguido aparcar, entre otras cosas, el aburrimiento que a veces golpea en estas habitaciones.

·

May/14

6

“Com aigua de maig”

“Com aigua de maig”

És un matí intens (darrerament molts ho són) amb molts d’infants a diversos serveis i moltes col·laboracions que tant nosaltres com el personal agraïm, ja que podem observar com afavoreix els usuaris.

Però hi ha un servei on ens esperen “com aigua de maig”, és la Ucic. El nostre amic R. i la nostra amiga A. ens reben que fa gust. Després de tants d’anys ja som part els uns dels altres. Jo, per la meva part, els hi vull agrair la seva gran capacitat receptora, són el millor públic.

Avui hi ha nervis perquè a R. encara l’estan banyant i ell frissa perquè vol venir amb nosaltres de passeig. “No passis ànsia, que vos esperam!” I així és la cosa, quan estan tots preparats a les seves cadires sortim tota la comitiva. R., A., les dues infermeres que duen una cadira perhom, Aspirino i Botiquina. Festa i música pels passadissos, passant per urgències pediàtriques. Especialment al passadís de personal del 2n pis, és molt divertit veure tots els capets guaitant per les portes dels despatxos per mirar què és el que passa. Supòs que per a ells i elles també deu ser prou divertit veure passar per allà una comitiva com aquesta, tots alegres i cantant, amb els ulls radiants d’emoció per compartir la passejada i estona de bauxa.

Si l’aigua de maig és tan necessària per a una bona temporada de fruiters i gramínies, també ho és l’alegria per a una bona temporada de joia al cor.

· · ·

Dic/13

30

DIADA FESTIVA NADALENCA A SON ESPASES

M’agrada prendre part de la diada festiva, tant al matÍ amb en Camil per
tots els despatxos, com la festa d’angels sense ales a s’horabaixa amb els
nins, les seves famÍlies i artistes convidats. Amb la Pilar és un moment
entranyable i sobretot molt humà.
Gràcies a Juanxo, fins i tot podem entregar una bonica postal nadalenca en
mans de cada nin, és bonic, i se senten molt bé tots ells, les mostres de
carinyo i agraïment alimenten els cors!
Gràcies nins, gràcies papis i mamis, per la vostra força i el vostre amor.

· · ·

Jul/13

16

Pitos y flautas…

Con su flauta Camil

puede tocar canciones mil.

Cuando suenan sus musiquitas

se iluminan las caritas,

cuando su flauta deja de tocar

casi nos dan ganas de llorar,

pero el ya ha abierto una vía

la vía de la alegría,

así que cuando oigais una flauta aunque no sea la de Camil

Recordad…  Sonrisas mil!

Maria Francisca Pascual Carreras.

·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->