TAG | adultos

Mar/15

1

La volta ciclista a Son Llàtzer

A Son Llàtzer amb la supervisora Botiquina, va ser molt divertit. Tocam a la porta de rehabilitació de la consulta cardiovascular i ens contesten amb alegria; Passeu passeu!
Entram cantant Guantanamera i la gent també s’alegra de veure’ns, és gent d’entre 30 i 60 anys i estan damunt les seves bicicletes estàtiques i les maquines per fer cardio. Record que i hi havia un francès, un Itàlia i un polonès i vàrem fer la broma de l’acudit. Després na Boti fa la broma; “en el culo tengo flores” i mostra les braguetes de flors que du (són uns calçotets) i la gent riu molt, després la conviden a pujar a una bicicleta i en Pildorín comença amb la cançó; “La bicicleta clinc clinc…” i l´ infermera aprofita per pujar un poquet el ritme de
l’entrenament. La gent i els professionals es queden contents, quan sortim el Dr. es posa a ballar i ens acomiada.
Record un altre aventura a l´hospital de Manacor amb la Zeladora Caragola, passant fent musiqueta pel passadís d’Urgències, una infermera ens crida per alegrar un sr. que està al box trist amb la seva filla, demanam permís per entrar i la filla diu: si, és el sr. Biel un padrí de 100 anys de Manacor i no hi sent molt bé, però obre bé els ullets per veure’ns i li dedicàrem na Catalina de Plaça, quan vàrem acabar va fer mig somriure i ens va llençar un petò d’enfora, va ser molt bonic.

Vull dir i que quedi per escrit, que part d´aquesta feina es pot fer gràcies a ALOHA que és l´empresa que apadrina en Pildorín i que també vull donar les gràcies personal ment. Gràcies ALOHA per ajudar-mos i ajudar als nens ingressats. Molta salut per tothom!!

Atontament

Pildorín Anestesio Positori ……o

· · ·

Feb/15

17

Emocions a flor de pell

Diuen que quan algú decau no és per debilitat sinó per haver tingut la capacitat i la força d’aguantar molta d’estona suportant una gran tensió.

Avui hem anat en Pildorín i na Botiquina a Inca i quan hem arribat a la M1 ens han informat les infermeres de les habitacions que podíem visitar i a una d’aquestes habitacions hi havia un pacient que el descrivien com a “desagradable i difícil”, que constantment s’està queixant i parlant malament a tothom. Per això ens han proposat d’anar, per tal de comprovar la seva reacció amb nosaltres. Havíem d’anar en compte i així hem fet.

Hem entrat cantant suau i dolçament, guitarra i dues veus, aconseguint un esboç de somriure en el pacient en qüestió, un bon somriure en el pacient de l’altre llit i, finalment i com a resultat més destacable, la reacció de la familiar del pacient en qüestió, el deixar-se anar, relaxar i afluixar la tensió, fent una gran plorada mentre ens agraïa profundament la nostra intervenció, ens hem abraçat i acaronat. Un parell d’infermeres que havien vingut expressament per veure’n la reacció, estaven bocabadades en observar el que passa a una habitació visitada pels pallassos i el canvi que es pot arribar a produir energèticament a aquella estança.

Visca la música i l’alegria que contagien moments dolorosos i difícils en més bons de dur!!

· · · · ·

Mar/14

29

Una mañana alucinante.

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín, o mas pequeñito Pi.
Iba con la celadora Caracola el miercoles 26 de febrero de este año en Son Llatzer, cuando cruzábamos por consultas externas, una doctora nos oyó y nos llamó; venid, venid, nosotros cantando una canción acudimos. Pasad, pasad, intentamos pasar, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín y así sucesivamente… Confusión y risas de todos. Al final pasa Caracola, un grupo grande de 8 hombres en círculo, de entre 30 y 70 años, nos espera dentro. Muchas caras ilusionadas y sorprendidas, todos los hombres van tapados con pañuelos en el cuello y no hablan mucho, yo miro desde la puerta a la pared y veo un poster de la faringe por dentro, glups! Creo que ya se donde estamos. La Doctora nos da paso y hacemos las presentaciones oportunas naturalmonte! Todos ríen y están contentos. Después de presentarnos empezamos a cantar: “Na Catalina de Plaça” y en el momento de cantar el “cua cua cua” todos se esfuerzan por cantar con nosotros el cua cua cua, nosotros seguimos cantando hasta terminar la canción. Despues de la canción, la Doctora comenta en voz alta a todo el grupo que este trabajo que acaban de hacer, de intentar querer sacar la voz en una canción, es muy positivo para ellos, para su recuperación. Nosotros nos despedimos y salimos con otra canción divertida por el hospital, en la salita se queda un buen ambiente en el grupo. Una mañana llena de colaboraciones, aventuras y alegría.

Pildorin quiere dar las gracias de verdura, perdón de verdad, a “ALOHA” por estos nuevos meses de apadrinamiento, porque gracias a ellos podemos seguir dia tras dia con nuestro trabajo en los hospitales, haciendo reir a los niños y no tan niños.

Pildorí ……..n

¡¡ Muchas gracias !!

· · ·

Jun/13

24

El Pallasso d’hospital.

En el Programa Planta del HUSE treballem na Loli Tirita i jo. Ens separem per les transmissions i quan després de fer la meva a Mòdul B arribo al Mòdul D, em trob un cercle d’infermeres, Susana la més activa, i auxiliars al voltant de la Leo Tirita –el nas tret- xerrant de la malaltia oncològica, experiències viscudes, tractaments, avanços en medicina, sedació en fase terminal, etc… Aquest dia, en el moment, vaig estar a punt de “renyar” a la Loli perquè havia passat molt de temps en la transmissió -40 min.- però no ho vaig fer, la jornada va anar força bé i en arribar a casa i pensar un poc sobre la feina feta em vaig adonar del valor d’aquest moment. Súper!

· · ·

May/13

30

Na Botiquina fa feina fina!

Un dia a Son Llàtzer

· · ·

May/13

14

Vacaciones interrumpidas!

Estamos en Manacor y cerca de esta localidad hay muchas zonas turísticas, por lo que en muchas ocasiones las personas extranjeras acuden al hospital tras sufrir un accidente. En el pasillo de Urgencias se encuentra el pequeño Niko con cara triste, porque su papá está en una camilla con un collarín por haber sufrido una caída. El pequeño alemán es el acompañante y no entiende el idioma que le rodea, pero estamos seguros de que entenderá un idioma… La música, que acompañada de unas pompas de jabón hacen que Niko cambie de cara y empiece a reír y juguetear con las bimbollas mientras suena la alegre música del Libro de la Selva: “busca lo más vital nomás, …tararará!”

· ·

Abr/13

3

El flautista de Son Dureta

A Urgències coincidim amb una infermera, Maria Estelrich, del Pac de Felanitx que es allí degut a un accident de tràfic.
M’atura i en un apart em comenta que ens va conèixer fa quinze anys al hospital Son Dureta a causa de la hospitalització de la seva filla. Aquesta té en la actualitat 21 anys i ara és a Barcelona cursant estudis superiors de flauta travessera. La sensació que em transmet amb alegria es que aquella horabaixa de fa quinze anys a Son Dureta va ser el germen d’aquesta incipient carrera musical. Això em dona molta energia positiva per seguir la jornada repartint alegria, música i rialles… I, es clar!, per seguir esforçant-me en treure el millor de mi com a flautista.

· · ·

Mar/13

27

Bruno Perales

Son Llàtzer 06/03/2013

Empieza bien temprano otra jornada para los payasos en el hospital de Son Llàtzer y el primer servicio que visitamos es la sala de extracciones. Acudimos a este servicio porque siempre hay niños a los que tienen que sacar sangre y nuestra presencia les viene muy bien. Claro que no solo los niños disfrutan, también los adultos que esperan su turno se divierten con la actuación de los payasos.

Hoy, mientras pinchan a un pequeñín de 2 años, nos esmeramos en llamar su atención. Música infantil, Bruno toca la guitarra, Aspirino acompaña con la flauta y entre notas hace flotar pompas de jabón en el aire. El pequeño se entretiene con nosotros y olvida por momentos que le pinchan.

Cuando despedimos al niño, los adultos ya piden su ración de humor… el Dr. Bruno, que es muy romántico, arranca su versión de Perales… “y cómo es él…” y Aspirino responde a las preguntas que se formulan en la canción, haciendo reír al público…

Qué bien se lo pasan en extracciones con los payasos de Sonrisa Médica! Pero ojo! Ahí viene otra pequeña de 3 añitos, rápido Bruno, corre Aspirino! Vamos a transportarla a otro mundo más mágico!

· ·

Feb/13

28

L’infermer d’urgències Aspirino

Aquest mes en Pildorín m’ha regalat un nas de pallasso d’urgències, fa una llum vermella intermitent!
El vaig provar al mostrador D’Urgències Pediàtriques anant amb el Professor Síntesis.
Després de presentar-nos a les infermeres i auxiliars, vaig fer com si premés un punt del mostrador i això em fes desaparèixer per avall. Quan no em veien vaig canviar-me el nas i… Pataxín! Apareixo amb el nas per amunt, lluminós i preparat per allò que elles ens volguessin comanar!

Caminava unes passetes ràpides cap una direcció:
- Què, una cançó?
Feia mitja volta per anar ràpidament cap a la direcció contraria:
- O malabars amb mocadors?
I desprès a la dreta…
- Bombolles de sabó?
A l’esquerra, amunt, avall… Fins que finalment el Professor Sintesis em va aturar i em va fer veure que les infermeres encara no ens havien demana’t que havíem de fer!

Oh! Aquest nas em connecta amb la font d’energia que em dona alegria! Visca el Pildorín i la seva tia!

· · · ·

Feb/13

16

Les aventures d’Aspirino

A l’hora del coffee-break Aspirino va a la màquina expenedora de cafè que està pròxima a la Sala d’Espera de CC.EE. Després de demanar-li al senyor cambrer de la màquina que li serveixi un cafè i, mentre espera que el procés acabi, vol tocar un tema musical per la gent que és a la Sala d’Espera.

“Hola, soc Aspirino, a veces me callo y a veces opino…  –es presenta–  I vaig a interpretar un tema de Charlie Parker.  No! El de les plomes estilogràfiques, no! El del “be bop“.
Escoltin per favor!”

Bufa i no sona res.

Ho torna a provar i no sona res ni a la de tres.

Comença a desesperar-se quan… Idea! Soc el pallasso d’Endesa! (assenyalant-se el logo).

Se’n va a cercar una presa de corrent i agafa energia (una llum vermella a la punta del dit) que introdueix dins de la flauta. Prova… Sona poc…

Repeteix l’operació amb s’altre ma. Prova… Tariroriroriroriro… Tariroriroriorirorá…

“My little suede shoes” de Charlie Parker. Aplaudiments, agraïments i … el cafè!

· · · ·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->