Mar/15

1

La volta ciclista a Son Llàtzer

A Son Llàtzer amb la supervisora Botiquina, va ser molt divertit. Tocam a la porta de rehabilitació de la consulta cardiovascular i ens contesten amb alegria; Passeu passeu!
Entram cantant Guantanamera i la gent també s’alegra de veure’ns, és gent d’entre 30 i 60 anys i estan damunt les seves bicicletes estàtiques i les maquines per fer cardio. Record que i hi havia un francès, un Itàlia i un polonès i vàrem fer la broma de l’acudit. Després na Boti fa la broma; “en el culo tengo flores” i mostra les braguetes de flors que du (són uns calçotets) i la gent riu molt, després la conviden a pujar a una bicicleta i en Pildorín comença amb la cançó; “La bicicleta clinc clinc…” i l´ infermera aprofita per pujar un poquet el ritme de
l’entrenament. La gent i els professionals es queden contents, quan sortim el Dr. es posa a ballar i ens acomiada.
Record un altre aventura a l´hospital de Manacor amb la Zeladora Caragola, passant fent musiqueta pel passadís d’Urgències, una infermera ens crida per alegrar un sr. que està al box trist amb la seva filla, demanam permís per entrar i la filla diu: si, és el sr. Biel un padrí de 100 anys de Manacor i no hi sent molt bé, però obre bé els ullets per veure’ns i li dedicàrem na Catalina de Plaça, quan vàrem acabar va fer mig somriure i ens va llençar un petò d’enfora, va ser molt bonic.

Vull dir i que quedi per escrit, que part d´aquesta feina es pot fer gràcies a ALOHA que és l´empresa que apadrina en Pildorín i que també vull donar les gràcies personal ment. Gràcies ALOHA per ajudar-mos i ajudar als nens ingressats. Molta salut per tothom!!

Atontament

Pildorín Anestesio Positori ……o

· · ·

Feb/15

17

Emocions a flor de pell

Diuen que quan algú decau no és per debilitat sinó per haver tingut la capacitat i la força d’aguantar molta d’estona suportant una gran tensió.

Avui hem anat en Pildorín i na Botiquina a Inca i quan hem arribat a la M1 ens han informat les infermeres de les habitacions que podíem visitar i a una d’aquestes habitacions hi havia un pacient que el descrivien com a “desagradable i difícil”, que constantment s’està queixant i parlant malament a tothom. Per això ens han proposat d’anar, per tal de comprovar la seva reacció amb nosaltres. Havíem d’anar en compte i així hem fet.

Hem entrat cantant suau i dolçament, guitarra i dues veus, aconseguint un esboç de somriure en el pacient en qüestió, un bon somriure en el pacient de l’altre llit i, finalment i com a resultat més destacable, la reacció de la familiar del pacient en qüestió, el deixar-se anar, relaxar i afluixar la tensió, fent una gran plorada mentre ens agraïa profundament la nostra intervenció, ens hem abraçat i acaronat. Un parell d’infermeres que havien vingut expressament per veure’n la reacció, estaven bocabadades en observar el que passa a una habitació visitada pels pallassos i el canvi que es pot arribar a produir energèticament a aquella estança.

Visca la música i l’alegria que contagien moments dolorosos i difícils en més bons de dur!!

· · · · ·

Feb/15

16

Delirios automobilisticos

Dispuestos a jugar se preparan el prof.sintesis y enfer.Aspirino para entrar en la habitación. Tocan la puerta y cuando nos dan permiso arrancamos nuestra improvisación. Expectación en el sofà de la habitación, y algo està pasando… El prof.sintesis saca del bolsillo un pequeño objeto, un bólido con dos ruedas y… Prepárense! Pues empieza un juego con los sonidos que produce la bomba de medicación de nuestra pequeña paciente protagonista y su acompañante. El mini coche empieza a rugir motor y a subir y bajar por todas las partes del enfer.aspirino, y después por las paredes, y cada vez con más ritmo y más ruido! Que està pasando? La habitación es ahora un circuito de carreras automovilísticas muy especia,l con diversidad de obstáculos, auto acrobacias y extrañas zonas donde aparcar, reparar, incluso dormir la siesta. Sí! El coche se pone a dormir una siesta en la cabeza del enfer.aspirino que ya está perdiendo la paciéncia desde hace un rato. No entiende como su cuerpo y su vestuario se ha convertido en un sin fin de carreteras. Intenta calmar al prof.sintesis, que no puede parar con el juego que ya tiene su propia inercia, y es el mini coche el que lo arrastra.Siguen apareciendo nuevos obstáculos, nuevas sensaciones, nuevos retos a ser superados por el bólido. Hasta que, en todo este divertido caos, el enfer.aspirino decide poner un límite y frenar esta escalada de motores y autopistas. Le da el alto al profesor y le retira el carnet (y los puntos!). Acto seguido, con su grúa pulgar, guarda en el garaje de su bolsillo el pequeño automóvil.
Risas.
Hemos conseguido aparcar, entre otras cosas, el aburrimiento que a veces golpea en estas habitaciones.

·

Feb/15

10

Cant a 3 veus

Aquest matí, des de que hem arribat a les urgències pediàtriques de l’Huse, sentim una petitoneta nadona que plora i plora. El personal ens diu que plora molt, que duu tot lo dia així. Quan arribam Loli Tirita i Botiquina amb les nostres cançons i moixaines atura contundentment de plorar. El padrí es suma al cant, amb una veu de baix meravellosa que contrasta perfectament amb les tonades que es van succeint. Hi som una bona estona i les infermeres volen aprofitar l’ocasió per a posar-li una mascareta d’oxigen, ja que sol ser un moment en què plora moltíssim, d’aquesta manera aconseguim, entre tots, oferir un millor servei i minvar el patiment a aquella petitona a l’hora de rebre el tractament, sense plorar, hipnotitzada per la música (com també la mare, el padrí i les infermeres, fins i tot les pallasses). Bona col•laboració!

· · · · · ·

Sep/14

25

La Unió fa la força!

Seguim obrint portes

Som a ccee, S i B, un matí més. Anam musicant els passadissos i sentim plorar un infant. Demanam permís a la doctora, sense paraules. Anam fent la nostra intervenció, l’infant es calma i la doctora, que no coneixia el nostre potencial per afavorir les intervencions, queda gratament sorpresa i ens super agraeix la nostra tasca.
És un bon moment per recordar que estam encantats de treballar en col·laboracions com a forma de millorar el servei cap als pacients.

La Unió fa la força!

· ·

Jul/14

25

LES MOSTRES D’AFECTE D’EN BINGO

Estem acabant les transmissions i de sobte sentim els plors d’ un petit! Ens dividim, Caragola resta per acabar la transmissió i en Pildorín vola, entra sonant dolça musiqueta (al nin li estan fent una cura i no esta per punyetes) així i tot calma un poc el seu bram… La mare el te en braços, el germà de devers 6 anys té un bon ensurt, no sap que passa, entra Caragola afegint veu a la musiqueta i com per art de màgia, ara ja si, el petit resta mut. El pare (que en un principi feia cara de pensar … “Sols ens mancaven aquests dos, ara!”) va transformant el rostre. Després de la cançó surt en BINGO de la butxaca de Caragola, el gos verd que l’acompanya per tot, veu en Pildorin, s’emociona, i fent tombarelles li arriba a cau d’orella i bones llepades, a Pildorín li fa pessigolles, el gos més i més llepades, fins que de sobte aixeca la cama i es pixa a la galta del pobre Pildorín, com mostra d’afecte… El germà fa unes bones riallades, també el pare, el menut no deixa de mirar-nos, ara Bingo puja damunt l’auxiliar i li fa carícies. Acaba la cura, la mare es gira i fa un bon somriure d’ agraïment. La transformació ens alegra a tots! El que mes ho manifesta és el germà, que ja fora de l’habitació, en convida a sopar a ca seua. El pare li demana si farà ell el sopar, ell proposa que millor cuini ell que sortirà més bo i a continuació demana en el Pildorín que vol per sopar, Pildorin respon que a ell li agrada tot! El pare aprofita per fer pedagogia i el menut ens ofereix per sopar sopeta. Per avui ja tenim qui ens cuini el sopar jejeje…

· · · ·

Jul/14

17

A PILDORIN LI PEGA EL “BAGO”

El pare està molt nirviós, la nina és a quiròfan. El posem al dia explicant-li que és qüestió de “coser y cantar” que en un tres i no res, amb lo bé que canta en Pildorín i lo be que broda Caragola, està fet, El pare riu les nostres bromes, passa el metge i s’incorpora en el trio, just a Pildorín li pega “el bago” doblegant-ce l’esquena, el metge és a punt de posar ma…
“No es preocupi doctor, jo se com curar-lo…” Diu Caragola experta en el dolor del seu company. Li dóna un cop al cul amb el” bolso”, Pildorín pega un bot recuperant la salut, el metge parteix amb un jajaja… Ell pare queda relaxat amb un somriure a la boca.

· · · ·

Jun/14

24

JUGUEM MOMENTS PARAL·LELS

Juguem, amb molt de compte, amb una realitat paral·lela que li encanta i distreu la nina. L’espai escènic de dimensions ínfimes, les parets, la finestra i al mig la camilla, rodejant la pacient, compartit entre doctores, infermeres, auxiliars, estudiants… Entre nosaltres una harmonia perfecta, Pildorin acompanyat de la guitarra canta el Drac Màgic, Caragola consola a l’osseta que es super valenta, ha superat l’estrès i es sent relaxada. La infermera és al punt de clavar-li l’agulla però l’osseta fa una cucavela, es desvia i dona al rostre de Pildorín! El fet inesperat fa que la petita sols sap que alguna cosa estranya li ha passat. La sang flueix ples tubs, Caragola canta a la sana, sana a l’osseta, hem aconseguit que el seu dolor quedés a la camilla i ella per damunt la tàpia feliç amb la nostra atraient realitat. Quina satisfacció! Això mereix una aclucada d’ull entre el personal i una carícia als nostres corets.

· · ·

Jun/14

20

Quasi 200 anys després

El plor és fluix, però penetrant tan fluix que s’ha que posar fina l’oïda per esbrinar de quin bressol arriba.
Sintesis parteix per un costat Caragola per l’altre. En aquest cas, Caragola ha filat més prim encertant el bressol, i fluixet, fluixet, com el nadó, molt dolçament, comença a cantar la famosa nana. El ritme suau i relaxant deixa al menut adormit, igual que fa ja quasi 200 anys Johannes Brahms, la va compondre fent dormir el fill de la seva amiga Berta que, afectat d’algun mal, no aconseguia dormir.
La doctora fa una aclucada d’ull i el cap de secció un bon somriure, estan orgullosos dels seus pallassos i agraïts.

· · · ·

May/14

6

“Com aigua de maig”

“Com aigua de maig”

És un matí intens (darrerament molts ho són) amb molts d’infants a diversos serveis i moltes col·laboracions que tant nosaltres com el personal agraïm, ja que podem observar com afavoreix els usuaris.

Però hi ha un servei on ens esperen “com aigua de maig”, és la Ucic. El nostre amic R. i la nostra amiga A. ens reben que fa gust. Després de tants d’anys ja som part els uns dels altres. Jo, per la meva part, els hi vull agrair la seva gran capacitat receptora, són el millor públic.

Avui hi ha nervis perquè a R. encara l’estan banyant i ell frissa perquè vol venir amb nosaltres de passeig. “No passis ànsia, que vos esperam!” I així és la cosa, quan estan tots preparats a les seves cadires sortim tota la comitiva. R., A., les dues infermeres que duen una cadira perhom, Aspirino i Botiquina. Festa i música pels passadissos, passant per urgències pediàtriques. Especialment al passadís de personal del 2n pis, és molt divertit veure tots els capets guaitant per les portes dels despatxos per mirar què és el que passa. Supòs que per a ells i elles també deu ser prou divertit veure passar per allà una comitiva com aquesta, tots alegres i cantant, amb els ulls radiants d’emoció per compartir la passejada i estona de bauxa.

Si l’aigua de maig és tan necessària per a una bona temporada de fruiters i gramínies, també ho és l’alegria per a una bona temporada de joia al cor.

· · ·

<< Latest posts

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->