CAT | Son Llàtzer

Mar/15

1

La volta ciclista a Son Llàtzer

A Son Llàtzer amb la supervisora Botiquina, va ser molt divertit. Tocam a la porta de rehabilitació de la consulta cardiovascular i ens contesten amb alegria; Passeu passeu!
Entram cantant Guantanamera i la gent també s’alegra de veure’ns, és gent d’entre 30 i 60 anys i estan damunt les seves bicicletes estàtiques i les maquines per fer cardio. Record que i hi havia un francès, un Itàlia i un polonès i vàrem fer la broma de l’acudit. Després na Boti fa la broma; “en el culo tengo flores” i mostra les braguetes de flors que du (són uns calçotets) i la gent riu molt, després la conviden a pujar a una bicicleta i en Pildorín comença amb la cançó; “La bicicleta clinc clinc…” i l´ infermera aprofita per pujar un poquet el ritme de
l’entrenament. La gent i els professionals es queden contents, quan sortim el Dr. es posa a ballar i ens acomiada.
Record un altre aventura a l´hospital de Manacor amb la Zeladora Caragola, passant fent musiqueta pel passadís d’Urgències, una infermera ens crida per alegrar un sr. que està al box trist amb la seva filla, demanam permís per entrar i la filla diu: si, és el sr. Biel un padrí de 100 anys de Manacor i no hi sent molt bé, però obre bé els ullets per veure’ns i li dedicàrem na Catalina de Plaça, quan vàrem acabar va fer mig somriure i ens va llençar un petò d’enfora, va ser molt bonic.

Vull dir i que quedi per escrit, que part d´aquesta feina es pot fer gràcies a ALOHA que és l´empresa que apadrina en Pildorín i que també vull donar les gràcies personal ment. Gràcies ALOHA per ajudar-mos i ajudar als nens ingressats. Molta salut per tothom!!

Atontament

Pildorín Anestesio Positori ……o

· · ·

Jun/14

24

JUGUEM MOMENTS PARAL·LELS

Juguem, amb molt de compte, amb una realitat paral·lela que li encanta i distreu la nina. L’espai escènic de dimensions ínfimes, les parets, la finestra i al mig la camilla, rodejant la pacient, compartit entre doctores, infermeres, auxiliars, estudiants… Entre nosaltres una harmonia perfecta, Pildorin acompanyat de la guitarra canta el Drac Màgic, Caragola consola a l’osseta que es super valenta, ha superat l’estrès i es sent relaxada. La infermera és al punt de clavar-li l’agulla però l’osseta fa una cucavela, es desvia i dona al rostre de Pildorín! El fet inesperat fa que la petita sols sap que alguna cosa estranya li ha passat. La sang flueix ples tubs, Caragola canta a la sana, sana a l’osseta, hem aconseguit que el seu dolor quedés a la camilla i ella per damunt la tàpia feliç amb la nostra atraient realitat. Quina satisfacció! Això mereix una aclucada d’ull entre el personal i una carícia als nostres corets.

· · ·

Mar/14

29

Una mañana alucinante.

Hola soy Pildorín Anestesio Positorio, lo que mis amigos me llaman Pildorín, o mas pequeñito Pi.
Iba con la celadora Caracola el miercoles 26 de febrero de este año en Son Llatzer, cuando cruzábamos por consultas externas, una doctora nos oyó y nos llamó; venid, venid, nosotros cantando una canción acudimos. Pasad, pasad, intentamos pasar, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín, Pildorín deja pasar a Caracola y Caracola deja pasar a Pildorín y así sucesivamente… Confusión y risas de todos. Al final pasa Caracola, un grupo grande de 8 hombres en círculo, de entre 30 y 70 años, nos espera dentro. Muchas caras ilusionadas y sorprendidas, todos los hombres van tapados con pañuelos en el cuello y no hablan mucho, yo miro desde la puerta a la pared y veo un poster de la faringe por dentro, glups! Creo que ya se donde estamos. La Doctora nos da paso y hacemos las presentaciones oportunas naturalmonte! Todos ríen y están contentos. Después de presentarnos empezamos a cantar: “Na Catalina de Plaça” y en el momento de cantar el “cua cua cua” todos se esfuerzan por cantar con nosotros el cua cua cua, nosotros seguimos cantando hasta terminar la canción. Despues de la canción, la Doctora comenta en voz alta a todo el grupo que este trabajo que acaban de hacer, de intentar querer sacar la voz en una canción, es muy positivo para ellos, para su recuperación. Nosotros nos despedimos y salimos con otra canción divertida por el hospital, en la salita se queda un buen ambiente en el grupo. Una mañana llena de colaboraciones, aventuras y alegría.

Pildorin quiere dar las gracias de verdura, perdón de verdad, a “ALOHA” por estos nuevos meses de apadrinamiento, porque gracias a ellos podemos seguir dia tras dia con nuestro trabajo en los hospitales, haciendo reir a los niños y no tan niños.

Pildorí ……..n

¡¡ Muchas gracias !!

· · ·

Oct/13

23

Felicitació telefònica

Avui és l’aniversari del nostre gran amic R. Quants en fa ja? Ja he perdut el compte!
En Pildorín i na Botiquina som a Son Llàtzer i ell és a Son Espases. Però això no és un impediment perquè el felicitem. Ja sabem que avui l’aniran a veure n’Aspirino i na Caragola, però nosaltres també hi volem dir la nostra, per què no?
Aleshores decidim telefonar d’hospital a hospital i així li cantam la cançó d’aniversari per telèfon.
Quina sorpresa que han tengut! Quan l’infermer Sergio rep la telefonada d’un altre hospital pensava seria un ingrés però no, érem nosaltres i els ha encantat la novetat!
Moooooooolts d’anys!!!!!!

·

May/13

30

Na Botiquina fa feina fina!

Un dia a Son Llàtzer

· · ·

May/13

22

Dos mons dins un mateix espai.

Som a Son Llàtzer, en Bruno i jo mateixa, na Botiquina, un matí de sol i joc, de tonteries i cançons.

Les infermeres d’hospital de dia juntament amb les doctores, han de fer una intervenció a n’O, d’uns 13 anys. Però no es tracta d’una intervenció senzilla i, a més, és dolorosa. Ja li han fet altres vegades i, tal dia com avui, li han de repetir. Nosaltres ja havíem acabat la nostra tasca a la planta pediàtrica i érem per altres serveis, quan… ens han telefonat.

Gràcies a que ens poden localitzar mitjançant el teléfon (3210) i, sobretot, a que el personal que hi ha aquest matí ens ha tengut en compte, hem pogut anar a col·laborar en la tan complexa intervenció.

He de descriure la imatge perquè us en pugueu fer una idea.

La nina està estirada al llit, hi ha un llençol que va des de la seva cintura alçant-se cap a la paret i el sostre, de manera que queden el pare i la nina (de cintura per amunt) a la nostra esquerra i la nina (de cintura per avall) i les doctores i infermeres a la nostra dreta. Nosaltres ens trobam com entre dos mons, entre el dolor i la fantasia, entre les cames i el cap, entre les doctores i infermeres i el pare i la filla.

Però nosaltres on posam l’atenció és a un dels dos mons. Som amb el pare i la nina, la part de la nina que pot estar amb nosaltres en aquell moment, i amb la fantasia, que ens ajuda a connectar i a ella, pel que es veu, a apaivagar el dolor. Fem un desplegament de música, poesia, malabars, colors i ella ens mira i somriu, i riu i els ulls també li brillen. Està amb nosaltres, formant part d’un moment màgic, on ens podem transportar amb la imaginació. No perdem de vista que mentrestant les doctores fan la seva impecable intervenció, més calmes, amb un sentiment més lleuger, sí, crec que és lleugeresa.

El pare, agraïdíssim, ens diu que és la primera vegada que no plora mentre li fan aquesta intervenció, que altres vegades es passava l’estona plorant, mentre que aquesta vegada ha estat diferent. La seva cara reflecteix pur i sincer agraïment.

I nosaltres, també amb gratitud, partim a seguir camí, en aquest matí, de sol i joc, de tonteries i cançons.

I fins aquí el juny

Seguim caminant i el deixarem ben lluny!

· ·

May/13

8

La finestra de les sorpreses

És molt prest, al matí, encara ens estam acabant de preparar al vestuari de Son Llàtzer quan, a l’habitació contigua, sentim plorar una veueta de persona petita. Nosaltres estam acabant de preparar i afinar els instruments, i com la nostra amiga i gran infermera Marga ens sent, ja comença a dir “holaaaa” i per suposat que nosaltres contestam “bon diaaa”. Són finestres que es poden obrir només parcialment i col·locades de tal manera que, per tant, només permeten la comunicació auditiva o, estirant-se molt, visual. Hem començat a estirar els braços per poder saludar amb les manetes, després hem anat passant objectes com juguetes, bolquers i el que se’ns ocorria. Amb la sorpresa de cada nova cosa i per suposat que gràcies a les reaccions del personal d’infermeria i la mare de la criatura, aquesta deixava de plorar i es calmava. Encara que a primera hora ens esperen a un altre lloc ( a extraccions), hem començat un poc abans per poder anar a la sala de cures per col·laborar en la intervenció que el personal feia a aquesta nineta, n’A, però no per la finestra! No vos penseu, que no hi cabíem! Hem entrat per la porta. Hem participat aportant música i detallets visuals amb formes i colors vistosos per desviar l’atenció de n’A. i facilitar la tasca d’infermeria aconseguint, una vegada més, intervencions en equip que milloren la funcionalitat de cada una de les parts implicades i, especialment, una millor atenció a l’usuari.

·

Mar/13

27

Nuestro lenguaje es el humor.

Son Llàtzer 20/03/2013

Nuestro lenguaje es universal, es el lenguaje de la magia, el humor, la poesía. Todo el mundo lo entiende enseguida y eso es especialmente útil en casos con niños que padecen algún tipo de retraso. En esta ocasión llegamos en el momento justo, ya que una compañera enfermera está intentando colocar un pulsioxímetro (ese aparato que te ponen en el hospital en un dedo, como un pinza con una lucecita roja…sirve para medir la cantidad de oxígeno en sangre y el pulso), y el niño se ha cerrado en banda, tiene miedo y no quiere prestar su dedo. En ese momento entramos con una canción alegre  y el niño conecta enseguida con los payasos, se olvida de la lucha por no dejarse manipular… plis plas! Magia! nosotros cantamos y bailamos, y por supuesto tenemos problemas para hacerlo bien, el niño ríe y la enfermera le ha colocado sin problemas el aparatito en el dedo! Misión cumplida!

· ·

Mar/13

27

Bruno Perales

Son Llàtzer 06/03/2013

Empieza bien temprano otra jornada para los payasos en el hospital de Son Llàtzer y el primer servicio que visitamos es la sala de extracciones. Acudimos a este servicio porque siempre hay niños a los que tienen que sacar sangre y nuestra presencia les viene muy bien. Claro que no solo los niños disfrutan, también los adultos que esperan su turno se divierten con la actuación de los payasos.

Hoy, mientras pinchan a un pequeñín de 2 años, nos esmeramos en llamar su atención. Música infantil, Bruno toca la guitarra, Aspirino acompaña con la flauta y entre notas hace flotar pompas de jabón en el aire. El pequeño se entretiene con nosotros y olvida por momentos que le pinchan.

Cuando despedimos al niño, los adultos ya piden su ración de humor… el Dr. Bruno, que es muy romántico, arranca su versión de Perales… “y cómo es él…” y Aspirino responde a las preguntas que se formulan en la canción, haciendo reír al público…

Qué bien se lo pasan en extracciones con los payasos de Sonrisa Médica! Pero ojo! Ahí viene otra pequeña de 3 añitos, rápido Bruno, corre Aspirino! Vamos a transportarla a otro mundo más mágico!

· ·

Mar/13

20

Transfoarmari!

Som a Son Llàtzer, anam a una nova habitació a veure na K d’11 anys. Entram i veiem que ens mira, amb sa mare al costat. Ens veuen, sorpreses, i observen atentes sens saber què passarà. Lo bo d’això és que nosaltres tampoc ho sabem, què passarà. Entram i quan ens estam presentant justament es sent un renou que… prové de l’armari!!! (encara que sabem que ve de l’altra habitació). Veient la situació expectant que s’acaba de crear mitjançant la sorpresa, inversemblant però divertida, d’allò que pot amagar l’armari.
Txan, txan…ta, ta, tara, ta, ta, txaaaaaaan! què hi haurà?!?
Botiquina entra a inspeccionar mentre que Bruno l’espera a fora mantenint l’expectació i de sobte surt Botiquina amb un pal llarg metàl·lic que hi havia a dins.
Ahà! Ja ho ha trobat i casi és com una bèstia que ha de domesticar, pel que comença Bruno a fer música mentre Botiquina fa manejar i marejar el pal, fent-li fer voltes com una majorette, fent malabars amb el bastonet metàl·lic sorgit de dins l’armari, passant-lo per davant i per darrere, per davall les cames, entre els dits, quina passada!!!
Quedam totes estorades de la transformació de l’objecte que semblava inanimat i avorrit a un estri per a desenvolupar una habilitat sorprenent.
Ja està la bèstia domada, la tornam deixar a l’armari, ja podem partir sabent que deixam a mare i filla sanes i estàlvies de la possible i imaginària bèstia.
Podem partir a cercar noves aventures a altres habitacions.

· ·

Older posts >>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->