CAT | Sin categoría

Jun/13

16

Els Pallassos d’hospital, uns professionals.

Moltes vegades en Camil i jo veiem com a normal, donada la nostra experiència, els bons resultats de les intervencions dels pallassos dins l’àmbit sanitari tant quan treballem per als nins com quan interactuem amb els adults, tant o més necessitats de bon humor i lleugeresa que els infants.

El meu company i jo portem molts anys fent aquesta feina, i hem d’aturar-nos a posar en valor allò que per professionalitat i hores i hores de dedicació mos funciona automàticament, sense dificultat, ni dubtes, ni estres de cap mena, funciona tranquil·lament.

És que queremos que vengais cada dia, por favor, ens diuen les infermeres de quiròfan infantil… Ojalà carinyo! Els hi responem. Quedaros en urgencias un rato mas!!! Si fuera por mi, os hacia fijos aqui con nosotras, mos diu una metgessa entre corregudes al passadís estivat de les urgències infantils a Son Espases.

Connexió amb el públic, bona interpretació del que han de mester per estar un poc millor, generositat, entrega sense judicis innecessaris, confiança i escolta entre nosaltres, una bona grapada de recursos complementaris.

En acabar la jornada hem compartit moltes rialles, hem col·laborat a què l’ambient s’hagi transformat positivament, més lleuger, més alegre, menys dramàtic, més normalitzat, hem anat tota la jornada traient la llengua per veure a la major gent possible, estem esgotats i realment satisfets, mos resulta molt fàcil fer-ho bé… Quina satisfacció, quina alegria, quina feina més apropiada per cada un de nosaltres. Gràcies vida.

·

Feb/13

16

Les aventures d’Aspirino

A l’hora del coffee-break Aspirino va a la màquina expenedora de cafè que està pròxima a la Sala d’Espera de CC.EE. Després de demanar-li al senyor cambrer de la màquina que li serveixi un cafè i, mentre espera que el procés acabi, vol tocar un tema musical per la gent que és a la Sala d’Espera.

“Hola, soc Aspirino, a veces me callo y a veces opino…  –es presenta–  I vaig a interpretar un tema de Charlie Parker.  No! El de les plomes estilogràfiques, no! El del “be bop“.
Escoltin per favor!”

Bufa i no sona res.

Ho torna a provar i no sona res ni a la de tres.

Comença a desesperar-se quan… Idea! Soc el pallasso d’Endesa! (assenyalant-se el logo).

Se’n va a cercar una presa de corrent i agafa energia (una llum vermella a la punta del dit) que introdueix dins de la flauta. Prova… Sona poc…

Repeteix l’operació amb s’altre ma. Prova… Tariroriroriroriro… Tariroriroriorirorá…

“My little suede shoes” de Charlie Parker. Aplaudiments, agraïments i … el cafè!

· · · ·

Ene/13

22

Som un equip!

18/12/2012 a Urgències de Son Espases

Arribam a urgències i sentim plorar d’enfora. Estan enguixant el bracet d’en M. I ell plora desconsoladament entre d’altres coses perquè està espantat. Començam a fer música, saludant i presentant-nos, amb mocadors de colors a la vista per saludar i per captar la seva atenció. En veure’ns atura de plorar però hem de mantenir joc constant perquè cada estirada del guix es torna a mirar i torna a plorar. Hem de mantenir un alt nivell d’improvisació per mantenir la seva atenció i ho aconseguim, amb titelles, música, xerrant-li, presentant-nos en àrab, fent sons estranys i divertits que fins i tot el feien riure. Estat súper despert i a l’aguait de cada reacció de l’infant hem de tenir, perquè no perdi l’interès, perqué no estigui pendent de la doctora i així ella pugui fer millor la seva feina.

· · ·

Ene/13

15

La porta màgica

Son Espases CMA 15/01/2013

Estam arribant a la sala de pre-quiròfan, després d’haver jugat una bona estona al box de CMA. Anam pel passadís perseguides pel llit i en P Ja ha entrat al joc amb nosaltres i riu, també el zelador hi participa. Som un equip. Aleshores diem a P que ell té sa màgia per poder obrir la porta, només ha de bufar. Ens diu primer que no, que no pot ser. Seguim amb el joc i bufant nosaltres a la porta no ho aconseguim, aleshores es decideix i ens ajuda i quan bufa ell… s’obre la porta!!!!! Ell sí que sap, té màgia i pot obrir portes bufant! Queda sorprès d’ell mateix i ens mira completament al·lucinat.

· ·

Jul/11

20

Imagine… també ho fem en anglès

Una habitació amb dos pacients d’avançada edat. Dos homes. Un és anglès i está molt malament. Ens fa senya que, si de cas, fem alguna cosa per l’altra pacient. Bruno llegeix la situació correctament i decideix… “Imagine” de John Lennon. Lenta, suau, delicada. Gaudesc d’escoltar, de tenir un company així, de no haver de fer pràcticament res. Faig unes bimbolles. No tot el temps. Només un moment.

Després, pel pacient que no és anglès, faig una breu pinzellada del que diu la cançó… una o dues paraules per traduïr. Me’n duc en Bruno suaument, quan ha acabat, com el que se’n duu un regal o un àngel. Darrera, dos somriures. Més ample, el del pacient anglès.

· ·

Ene/11

19

Riure per Viure

Una volta mes som a la tardor, i els pallassos que ja duem un recorregut sabem que als canvis d’estació, coneixem pacients nous i ens toca també acomiadar-nos d’altres. A la nostra cultura, la mort d’un infant es un tema tabú, molt dramàtic i difícil de viure i compartir.
Els pallassos d’hospital hem de mester eines i habilitats emocionals i psicològiques per a treballar a cor obert com només pot fer un pallasso, i alhora transformar i digerir l’experiència creixent com a persones i professionals. Acceptant i aportant a través de l’expressió artística, humanitat, reconeixement i qualitat de vida.

Es la part més complicada de la nostra feina, millorar cada moment en el que ens trobem els dos artistes. Quan la mort arriba a una criatura desprès de molts de mesos de camí, ja estimes, quin horror si no en sabéssim! per que per a ser bon professional, cal esser bona persona, i comparteixes el dol en equip. Enlloc més he tingut aquesta experiència. Per a tots els implicats extra familiars, professionals sanitaris i no sanitaris, també es un tràngol de molta intensitat al que estem exposats de forma continua, i ens uneix i enriqueix compartir com respirem la vida.

Des de aquest escrit una besada de tot cor i de part de tots i cada un dels qui som Sonrisa Mèdica, a tots els familiars amb els que compartim hores i hores de la vida i de l’adéu, en moments de molta duresa i exigència, estem al vostre costat. Hem cantat, hem rigut, hem jugat aprofitant cada moment junts, fins i tot sense saber-ho també hem plorat junts.

Un altre besada especial als col·legues professionals, facultatius, infermeria, auxiliars, zeladors/es, personal de seguretat, neteja i manteniment, tots amb els que passem tantes rialles i el que calgui.

La tercera va la vençuda, una enorme besada als nostres socis i col·laboradors, ja que ells ho fan possible. Si vols tenir el plaer de SER SONRISA MÈDICA només cal fer-te soci, veuràs quin gustet i quina satisfacció!!!

· · ·

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->