May/15

20

Ànimes de cos sedat

He d’admetre que aquesta entrada de primavera ha estat especialment intensa i dura pels
serveis pediàtrics més delicats de l’huse, cosa que m’ha causat grans alts i baixos no només
emocionals.
Per anar concretant en un tema em centraré en l’entrada dels pallassos a quiròfan i un malson
que vaig tenir posteriorment.
Dimecres passat vaig retornar, després d’anys, al programa de quiròfan i entre d’altres pacients
hi va haver una nina molt, però molt espantada. Com varen coincidir dos infants ensems a
quiròfans diferents ens vàrem haver de separar, els pallassos, i jo vaig quedar amb la nina.
Havíem connectat prou i s’estava engrescant a tocar ella la guitarra, cantava a una coral i
coneixia algunes de les cançons de manera que podia també acompanyar amb la veu i no
només amb el ritme. Li estava anant tan bé la companyia que tant l’anestesista com la resta de
personal sanitari em van convidar a passar a dins quiròfan fins que la pacient de tan sols 10
anyets va estar completament anestesiada. Aleshores a poc a poc, sense deixar de fer sonar la
música, em vaig anar allunyant.
Aquest va ser, en principi, un cas més, de tants. És cert que se la veia molt i molt angoixada
però no li vaig donar més importància pel fet que havia de seguir la feina i anar a atendre el
següent infant.
Però jo, desconeixedora dels profunds misteris del subconscient, l’endemà d’aquella
experiència vaig poder intuir que m’havia afectat més d’allò que em pensava. Vaig tenir un
malson. M’operaven. Hi havia detalls molt nítids que aquí no descriuré. Això sí, record
perfectament com una vegada anestesiada m’aixecava de la taula d’operacions i anava a fer un
tomb, per fer temps mentre m’operaven, observant perfectament tot al meu voltant, després
tornava, em tombava allà mateix i permetia que em despertessin de l’anestèsia.
No tenc tendència a creure en “il·lusions” per avorriment o com a entreteniment i menys sense
aplicar-hi algun (enc que potser mínim) sentit lògic, però sí m’agrada confiar en les intuïcions o
els somnis. Idò arrel d’aquest somni m’atreviré a especular sobre qüestions que poden semblar
esotèriques i tenen a veure amb “què passa amb les ànimes de les persones mentre estan
sedades”. No ho sé, no en tenc ni idea, només em sorgeix aquesta pregunta i, a conseqüència,
d’altres com per exemple “és la zona quirúrgica una zona on es podria mesurar un nivell
energètic significativament diferent a altres àmbits? Potser més carregat? Però… Carregat de
què?” tampoc en tenc ni idea, com de “si es poden o no mesurar aquestes coses”. Però ja
procuraré documentarme.
Sé que aquesta no és una bitàcola com les que he escrit fins ara i m’he donat el permís de
compartir aquesta experiència tan peculiar i personal.
Fins la propera i… Dolços somnis!

·

Ningún comentario todavía.

Déjanos tu Respuesta

<<

>>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->