Abr/15

15

LA BITÀCOLA DE LES ABRAÇADES

Aquesta podria ser la bitàcola de les abraçades.

Abraçades reals.

Abraçades necessàries.

Abraçadades estimulants.

Abraçades com a via d’escapament.

Abraçades emotives.

Abraçades que et demanen ajuda, consol, suport, distensió, enteniment, alliberació,..

Ha esta un mes, el d’abril, amb molts de contrastos per part meva com a Pallasso d’Hospital. Cada vegada em vaig trobant més a gust i tranquil. Perquè veig la resposta del personal, la dels nins i pares i, sobretot, la meva.

Ja no “faig de… pallasso”, ara “començ a ser-ho”, a gaudir-ho, som conscient cap on he d’anar per millorar i per suplir el que em manca, que és molt però és un repte engrescador i positiu.

Cada jornada de treball és una aventura meravellosa, amb dalt-i-baixos, com a la vida, però a les darreres sessions de feina, m’han succeït a mi i al meu company (Aspirino) una sèrie fets que no em deixen indiferent, sinó tot lo contrari. Em reforcen i em valentonen per tirar endavant.

Aquests fets són les abraçades rebudes per part dels pares i/o familiars.

Ho he pogut veure amb n’Aspirino, i sorprenentment amb mi, i no una vegada, sinó vàries.

Com he explicat abans, t’arriben de part dels familiars com una gran necessitat per part seva i una gran mostra d’agraïment. La gent que pateix necessita el contacte humà, la pell, la besada i sobretot l’abraçada.

I nosaltres, si cura, l’acceptam. I si, és necessària també l’acceptam. Donam i rebem.

———

Una abraçada a tots/es.

Siòn, el de resepsiòn.

· ·

Ningún comentario todavía.

Déjanos tu Respuesta

<<

>>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->