Abr/14

6

Una de mares, fills, enrabiades i pallasses.

És un d’aquest dies que el mòdul D de l’HUSE està estibat, complet. Avui som na Loli i na Botiquina que visitam infants, personal i familiars.

Des d’una habitació, sentim crits i plors a tot volum enmig del passadís, un infant de 2 anys té una enrabiada d’aquelles que fan desesperar tot l’entorn.

La mare el duu dins la seva habitació, on l’infant segueix plorant molt enrabiat i fins i tot pegant sa mare.

Quan passam per davant i ho sentim primer dubtam si és apropiat o no entrar en tal situació però ens arrisquem i just entrant amb energia clara dient “què passa aquí? hola!…” i interpretant la cançó “un barquito de cáscara de nuez”, l’infant atura el plor sobtadament, l’ambient es suavitza i qui comença a plorar amollant tota la tensió acumulada durant el recent episodi és la mare, mentre na Loli li frega l’esquena per calmar i acompanyar en el desassossec del moment amés d’empoderar-la amb paraules amoroses fins que seguim xerrant també cap a l’infant “no es pega a sa mamà” qui ens mira amb expressió com d’entendre total i perfectament i tot es recompon, la mare també descarregada i amb una altra expressió a la cara, ambdós molt més calmats i justament ens diu la mare que li encanta que haguem tocat aquella cançó perquè la coneixen molt i li tenen especial apreci per temes personals.

Finalment partim deixant un ambient completament diferent de com l’hem trobat quan hem arribat, no només per a aquella habitació sino també per a tot el mòdul pediàtric.

Amb la música a altra banda!

· ·

Ningún comentario todavía.

Déjanos tu Respuesta

<<

>>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->