May/13

8

La finestra de les sorpreses

És molt prest, al matí, encara ens estam acabant de preparar al vestuari de Son Llàtzer quan, a l’habitació contigua, sentim plorar una veueta de persona petita. Nosaltres estam acabant de preparar i afinar els instruments, i com la nostra amiga i gran infermera Marga ens sent, ja comença a dir “holaaaa” i per suposat que nosaltres contestam “bon diaaa”. Són finestres que es poden obrir només parcialment i col·locades de tal manera que, per tant, només permeten la comunicació auditiva o, estirant-se molt, visual. Hem començat a estirar els braços per poder saludar amb les manetes, després hem anat passant objectes com juguetes, bolquers i el que se’ns ocorria. Amb la sorpresa de cada nova cosa i per suposat que gràcies a les reaccions del personal d’infermeria i la mare de la criatura, aquesta deixava de plorar i es calmava. Encara que a primera hora ens esperen a un altre lloc ( a extraccions), hem començat un poc abans per poder anar a la sala de cures per col·laborar en la intervenció que el personal feia a aquesta nineta, n’A, però no per la finestra! No vos penseu, que no hi cabíem! Hem entrat per la porta. Hem participat aportant música i detallets visuals amb formes i colors vistosos per desviar l’atenció de n’A. i facilitar la tasca d’infermeria aconseguint, una vegada més, intervencions en equip que milloren la funcionalitat de cada una de les parts implicades i, especialment, una millor atenció a l’usuari.

·

Ningún comentario todavía.

Déjanos tu Respuesta

<<

>>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->