Dic/10

11

Sala de espera


Celadora Cargola i el seu company d’avui, el celador Pildorín, es troben a l’Hospital de Manacor duent a terme la visita setmanal dels pallassos de Sonrisa Médica, com tots els dijous. A meitat del seu recorregut i havent aconseguit que alguns riures i rialles ja surin per l’ambient de l’hospital a Pildorín li entren ganes d’anar al bany, a fer un pis. Caragola fa estona que també té ganes, però no ha dit res perquè estan acabant la primera part del recorregut, a punt de pujar a segona planta i fer allá un petit descans.

En això que passem per la sala d’espera on pacientment esperen els familiars dels pacients que estan sent intervinguts en quiròfan (en la sala d’espera on esperen… pacientment als pacients… uyy, quin embull… bé, seguim). En aquesta sala, en la qual hi ha una petita cambra de bany, es troben tres acompanyants esperant pacientment, un d’ells, al que anomenarem Senyor 1, està fent una becadeta. Cargola va a asseure’s en una de les cadires, mentre espera que Pildorín faci les seves necessitats. En això que el Senyor 2 li avisa que la cadira està bruta.

Senyor 2: “És que té una taca”, assenyalant a la cadira on anava a asseure’s Caragola.

Caragola: “Doncs moltes gràcies… que les taques taquen”.

Així que decideix asseure’s en una altra cadira, al costat d’una noia que també espera pacientment. Ara estem tots esperant, inclosa Cargola. Els seus peus embolicats per unes enormes sabates, comencen a balancejar-se, fent sonar els cascavells que pengen d’ells. I gairebé simultàniament la seva veu apareix flirtejant l’ambient, jugant tímidament amb la noia que està asseguda al seu costat, cantant “Elastics Blaus”. Acaba la cançó i Pildorín encara no surt. En això que Cargola dirigeix la seva mirada cap al bany, buscant l’aparició de Pildorín, quan es troba de front amb el Senyor 1, que acabava de despertar de la seva tranquil·la becadeta. Caragola li demana mil disculpes per haver-li interromput tan dolços somnis. Molt simpàtic el Senyor 1 accepta les disculpes entre riures, rialletes i somriures dels presents.

Pildorín segueix sense aparèixer… Caragola es demana, “haurà pujat a un submarí i iniciat un llarg viatge a través del vàter?” Es comença a preocupar. Oh, si, ara si apareix. Va directe a asseure’s en la cadira on està l’esmentada taca. Cargola li avisa… massa tarda, ja s’ha assegut.

“Doncs ara ja no està!”, diu Pildorín, mentre mou el seu “trasero” tal com si tingués un drap aferrat al mateix i estigués traient lluentor a la cadira.

Pildorín: “I disculpi cavaller per haver-li interromput el somni” dirigint-se al Senyor 1.

Cargola: “Té son, senyor? Doncs no hi ha problema, li cantem una nana!”

Els dos pallassos cantussegen algunes frases de la nana de Brahms acompanyades a la guitarra.

Cargola: “Disculpi senyor, però vostè no té actitud de dormir-se. Així és impossible dormir-li”.

Senyor 1: “Però és que no hi ha nens en aquest hospital?”

Cargola: “Ostres, si, si a això anem, a buscar nens!”.

I els dos pallassos surten veloços a seguir la seva ruta, després d’haver entretingut als familiars dels pacients que pacientment esperen a la sala d’espera… uy! que ja em torno a embullar.

Ningún comentario todavía.

Déjanos tu Respuesta

<<

>>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->