Oct/10

11

Rialles van, rialles vénen

Fa uns dies, a l’hospital d’Inca vivim uns moments molt divertits. Després de cantar “la vida es bella” a les portes de la unitat de medecina interna, els dos pallassos juguem la nostra particular bogeria no depenent massa de que el públic estigui pendent de nosaltres. Aspirino desprès de la interpretació, s’acomiada de tothom com si fos un artista MOLT famós i desitjat, i es disculpa per que no pot fer cas a tothom, ni pot firmar autògrafs a totes les persones, demanant disculpes s’allunya caminant cap a enrere. Loli Tirita en complicitat amb el públic disculpa l’excentricitat del seu company, perdut en una fantasia que no fa mal a ningú. Aquells que passen riuen, els altres miren des de les portes on han sortit atrets per la música. Na Margalida es la segona vegada que rep la nostra visita, te 83 anys i complicacions amb un tema de traumatologia que allarga el seu temps d’hospitalització. Aquell dia tristoia i estranyada ens observava. En el box de CMA, un nin anglès recent operat, disfruta amb el fons musical de John Brown, Aspirino fa l’indi a lo peliculero mentres ells riuen i Loli Tirita posa cara de que “loco está este”. El deixa fer fins que, capficat dins el seu propi joc, fruit de la seva propia bogeria es disposa a tallar-li la cabellera a ella, Loli Tirita li dona l’alto i s’enfada, el treu del box inmediatament demanant disculpes al benvolgut public, que els observa sorpresos i ben divertits.

·

Ningún comentario todavía.

Déjanos tu Respuesta

<<

>>

Theme Design by devolux.nh2.me
***************ocultar1************** --> ***************ocultar4************** -->